Berta GÜELL

Berta Güell

Investigadora principal

  • Línies temàtiques: Migracions.
  • Línies geogràfiques: Europa.

Experiència professional

Investigadora Principal a l’àrea de migracions del CIDOB i investigadora col·laboradora del CER-Migracions. Doctora en sociologia amb premi extraordinari per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va fer la seva tesi sobre empresariat ètnic i comunitat pakistanesa. Les seves grans línies d’investigació són migracions i mercat de treball, i migracions des d’una perspectiva de gènere. Al CIDOB ha treballat en els següents temes: refugiats LGTBI, temporers agrícoles i migració circular, i actualment narratives i migracions. Anteriorment ha treballat vuit anys a la European Social Research Unit de la Universitat de Barcelona (UB) en diversos projectes sobre discriminació, migracions i exclusió social, i dos anys al CER-Migracions en una recerca sobre matrimonis pactats i forçats. També li han concedit la Beca Posdoctoral Josep Irla, centrada en investigar les trajectòries educatives i laborals de descendents d’immigrants asiàtics, i ha col·laborat amb l’Ajuntament de Barcelona en un estudi sobre empoderament econòmic i dones pakistaneses. A nivell docent, és coordinadora del Mòdul de Mercat de Treball i Immigració del Màster Interuniversitari en Migracions Contemporànies del CER-Migracions.

  • NIEM

    NIEM

    All in for integration

    El Mecanisme per a l’Avaluació de la Integració Nacional (NIEM), que avalua i millora la integració dels beneficiaris de protecció internacional, és un projecte internacional de sis anys de durada que pretén preparar els agents clau de l’àmbit de la integració de quinze estats membres de la Unió Europea perquè puguin abordar de manera més adequada els reptes actuals i millorar la integració dels beneficiaris de protecció internacional. Les situacions de conflicte cada vegada són més llargues, i actualment passen disset anys de mitjana fins que els refugiats que fugen de guerres civils acaben tenint l’oportunitat de tornar al seu país d’origen. Per tant, no hi ha altra alternativa més que la integració a llarg termini dels beneficiaris de protecció internacional nouvinguts, la qual cosa alhora constitueix un repte immediat per a les societats europees.

  • Admigov

    ADMIGOV

    Advancing Alternative Migration Governance

    El projecte ADMIGOV pretén promoure un model alternatiu de governança de les migracions analitzant la realitat de les pràctiques i les polítiques sobre el terreny ja existents.

  • BRIDGES

    Assessing the production and impact of migration narratives

    L'objectiu principal de BRIDGES és entendre les causes i conseqüències de les narratives sobre migracions en un context de creixent politització i polarització

El País - 27 d’oct. 2023

El misterio de las 31 tiendas de telefonía de la calle Sant Pau de Barcelona

En la calle Sant Pau de Barcelona se concentran hasta 31 tiendas de venta y reparación de móviles, todas ellas regentadas por empresarios de origen pakistaní y con trabajadores de la misma nacionalidad. Locales instalados pared con pared y que en la mayoría de ocasiones están vacíos de clientes. ¿Por qué hay tantos negocios de telefonía móvil regentados por personas de la misma nacionalidad en una misma calle? ¿Cómo pueden subsistir? Berta Güell, investigadora del CIDOB que lleva años estudiando la comunidad paquistaní, explica que “son negocios de venta al por mayor y proveen a tiendas de toda Europa”. Güell asegura que los paquistanís se han especializado en dar servicios de reparación mucho más económicos que los de telefonía de las compañías oficiales y, además, están conectados con proveedores de piezas chinos que les abaratan el coste de las reparaciones. Sobre el por qué hay tanta concentración de un mismo tipo de tienda en esa calle: “la concentración les ayuda a actuar como clúster de empresas de tal forma que, si alguien quiere arreglar el móvil, o solicitar piezas, sabe que tiene que ir a la calle Sant Pau”. La investigadora mantiene que es tal la concentración de negocios que incluso atraen trabajadores técnicos de la reparación de móviles de otras ciudades.

Catalunya Ràdio – Catalunya Migdia - 9 d’abr. 2023

La comunitat LGTBI a l'Àfrica, criminalitzada i silenciada

Segons explica Berta Güell, investigadora principal de l’Àrea de Migracions del CIDOB, la discriminació que pateixen aquestes persones és doble: “L'homofòbia d'estat es dona en els països on l'activitat homosexual està prohibida per norma. Llavors, la discriminació s'executa des de les lleis i les institucions. D'altra banda, hi ha el rebuig que es reprodueix en l'àmbit social, sobretot en la família i la comunitat”. “Les dones lesbianes i bisexuals, a més de patir discriminació per la seva orientació sexual, també la pateixen pel fet de ser dones. En són exemples la mutilació genital femenina, els casaments forçats, l'assetjament sexual o els codis de família, que són molt més rígids per a les dones que per als homes”, afegeix l’experta. Tot això empeny moltes persones de la comunitat LGTBI a migrar cap a Europa. Quan arriben, molts s'adonen que l'Europa idealitzada no respon a la realitat i han de fer front a lleis que dificulten la integració. Les persones transgènere, per exemple, sovint es veuen abocades a la prostitució per obtenir ingressos: “Normalment, les persones transgènere es dediquen a la prostitució com a mitjà de supervivència. Aquesta acitvitat comporta molts riscos per preservar la integritat física: des de les malalties de transmissió sexual fins al risc de patir agressions físiques a l'espai públic”, conclou Güell.

Política&Prosa - 1 d’abr. 2023

El discurs de l’odi de la ultradreta

Berta Güell, investigadora principal de l’Àrea de Migracions del CIDOB, analitza com la desinformació i les xarxes socials són cabdals per propagar el discurs d’odi contra les dones i el col·lectiu LGTBI en aquest article per al Dossier n. 54 de Política&Prosa: “En els últims anys, la ultradreta i altres grups extremistes han avançat una agenda antifeminista que posa els drets de les dones i de la població LGTBI en el punt de mira. Qüestions com els drets sexuals i reproductius, l’educació sexoafectiva, la violència de gènere o les identitats de gènere no binàries són alguns dels trending topics que conformen aquesta agenda. Com veurem, tots s’estructuren en una tríada en defensa de la vida, la família i la nació sota posicionaments nativistes i neoliberals. Ara bé, en quin context s’origina aquesta agenda, qui hi ha al darrere i quines estratègies utilitza a escala global?”

merca2 - 7 de des. 2021

Condis navega entre el daño reputacional y la mala praxis en las franquicias

Berta Güell, investigadora de CIDOB, reflexiona sobre las condiciones laborales de los migrantes, principalmente de origen paquistaní, en las franquicias de algunas cadenas de supermercados: “La explotación laboral y las condiciones penosas de trabajo están a la orden del día en las franquicias”. Güell deja claro que no se puede generalizar sobre esta comunidad. “Hay gente que hace las cosas bien”, ha apuntado. No obstante, ha destacado que las condiciones laborales en las franquicias “suelen ser precarias”, pero destaca que los empleados “no tienen alternativa”.

El País - 29 de nov. 2021

Colmados y supermercados 24 horas: focos de explotación laboral

Berta Güell, investigadora de CIDOB, analiza la situación de la comunidad paquistaní en Catalunya a raíz de una operación policial que desmanteló el pasado junio una organización dedicada al a explotación laboral de ciudadanos paquistaníes en situación irregular. Según Güell, la apertura de un negocio es la “vía rápida” de estos migrantes para comenzar a trabajar. “Se dejan dinero entre ellos. Una vez que abren los negocios la mano de obra también es paquistaní y siempre sigue el mismo esquema. El trabajador acaba pagando un precio con unas condiciones laborales que no serían asumibles desde el punto de vista occidental pero que tiene contraprestaciones por parte del empleador: empadrona, proporciona tarjeta de salud…”, destaca la investigadora.

Política Exterior - 1 de nov. 2021

Enraizados en España, vinculados con su origen

Berta Güell, investigadora del área de migraciones de CIDOB, analiza junto a Irene Masdeu el vínculo de los jóvenes de origen chino y pakistaní nacidos en España con su cultura de origen en este artículo para Política Exterior: “La presencia de jóvenes de origen asiático nacidos en España o llegados de pequeños es cada vez más notable en relación al conjunto de descendientes de migrantes en el país. Si bien estos jóvenes se enraízan en la sociedad española, hay una serie de prácticas transnacionales que los conectan con su país de origen y otros nodos de la diáspora. A pesar de no haber sido protagonistas del proceso migratorio iniciado por sus padres y madres, los vínculos con el país de origen de sus progenitores suelen mantenerse a lo largo de su ciclo vital en distintos ámbitos. Por un lado, se trata de procesos de socialización durante la infancia y la adolescencia; por otro, están las movilidades que se producen cuando son adultos en el mundo laboral, ya sea trabajando por cuenta ajena o en el marco del emprendimiento y la empresa familiar”.

Voa News - 20 de maig 2021

Language barriers, fear keep Spain’s migrants from getting COVID vaccine

Spain, one of the early epicenters the COVID pandemic, has been rushing to get its population vaccinated. Thirty-three percent now have received at least a first dose. But aid agencies and advocates estimate many of the country’s one million undocumented migrants are not getting vaccinated because of fear. Berta Güell, researcher at CIDOB, analyses it.