La caiguda de Bouteflika l’abril de 2019, després d’un període de forta contestació social i protestes massives, va obrir una finestra d’oportunitat per renovar el país. L’actual president algerià, Abdelmayid Tebune, va impulsar una reforma constitucional que haurà de ser ratificada en un referèndum nacional. Algunes de les noves propostes implicarien una limitació del mandat presidencial, més poder per al primer ministre i el Parlament en detriment del President, canvis substancials en el sistema judicial, la participació en operacions de manteniment de pau auspiciades per Nacions Unides, i la prohibició de qualsevol limitació a la llibertat de premsa o de creació de partits polítics.

La disjuntiva més Europa o més Rússia tornen a marcar el debat general a les eleccions presidencials moldaves que enfronten l’actual president, el socialista Igor Dondon, i la líder del partit liberal Acció i Solidaritat i ex primera ministra, Maia Sandu. Dondon es presenta als comicis amb la promesa de complir l’Acord d’Associació amb la Unió Europea (UE), i restablir l’associació estratègica amb Rússia, actualitzant i desenvolupant l’actual marc de relacions amb la postsoviètica Comunitat d’Estat Independents (CEI). Per la seva banda, Sandu ha centrat la seva campanya en la corrupció i la pobresa i la seva defensa d’aprofundir l’actual marc de relació amb la UE. Rússia ha acusat els Estats Units i la UE de tractar d’influir en aquestes eleccions, acusant a més als EUA d’encoratjar les protestes en altres territoris exsoviètics com Bielorússia o Kirguizistan.

Tot i que les enquestes atorguen una victòria de Joe Biden sobre Donald Trump, l’experiència del 2016 porta a la màxima cautela a l’hora d’assenyalar un favorit. La tensió és màxima, agreujada a més per les paraules de Trump sobre el reconeixement del resultat, les sospites llançades sobre el vot per correu o el paper que puguin jugar les milícies o grups antifeixistes en els dies posteriors a les eleccions. A l’escenari internacional, l’expectació és màxima pel gir que podria suposar una victòria de Biden respecte la política exterior o un aprofundiment en l’America First de Trump.

Aquestes seran les terceres eleccions a Myanmar des que l’Exèrcit decidís iniciar un procés de transició després de gairebé cinc decennis de dictadura militar. La LND parteix com a clara favorita per obtenir la majoria a la Cambra Baixa i la Cambra Alta del Parlament, que tindran la missió de triar el proper executiu, que estarà liderat previsiblement per Aung Suu Kyi. La LND segueix tenint un fort suport popular. El govern d’Aung Suu Kyi ha rebut fortes crítiques en l’esfera internacional, d’una banda per aplicar polítiques que s’assemblen massa a les del govern militar al què es va enfrontar durant dècades i, de l’altra, pel seu paper en la repressió contra la minoria rohingya. En aquestes eleccions s’impedirà el vot de bona part de la població rohingya en decretar restriccions a l’estat d’Arakan amb el pretext de no poder garantir la seguretat al territori pel conflicte entre les forces armades i l’Exèrcit d’Arakan, un grup separatista.

Aquest fòrum internacional reuneix anualment a caps d’Estat i de Govern, així com representants d’organitzacions internacionals, líders de la societat civil i del sector privat on es tracten qüestions de governança global. Aquesta edició estarà centrada en trobar solucions concretes als enormes desafiaments que planteja la pandèmia de la Covid-19. Esta prevista a més la celebració d’una Cimera de Finances en Comú que reunirà representants de 450 bancs públics de desenvolupament de tot el món, on s’abordaran formes de cooperació publicoprivada a favor del clima i els ODS.

Rússia acull una nova edició de la cimera dels BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) amb la crisi sanitària de la Covid-19 a l’agenda. Serà la primera vegada que es trobaran, encara que sigui virtualment, el primer ministre indi Narendra Modi i el president xinès Xi Jinping després de la crisi fronterera a la regió de Ladakh de principis de maig.

Sota el lema “Fer realitat les oportunitats de segle XXI per a tots”, aquesta nova edició presidida per l’Aràbia Saudita es realitzarà de forma virtual a causa de la pandèmia de la Covid-19. L’agenda inclou el mercat energètic, la crisi climàtica i, especialment, la salut pública i la crisi social mundial marcades per la pandèmia.

Les principals centrals obreres, organitzacions socials, sector educatiu, la Minga Indígena, ambientalistes, organitzacions de drets humans o el partit FARC són alguns dels col·lectius que han anunciat el seu suport a una vaga general en protesta contra el govern d’Iván Duque per la situació que viu el país. Després d’any i mig de govern, el país afronta un augment de la violència, l’incompliment dels Acords de pau o la crisi social i econòmica oberta per la pandèmia.

L’actual president Roch Marc Christian Kaboré busca la seva reelecció enfront d’altres 12 candidats, entre els quals destaca l’ex primer ministre Yacouba Isaac Zia i el principal líder de l’oposició Zéphirin Diabé. La situació al país és tensa pel fort augment dels atacs terroristes i de la violència intercomunitària en els últims anys. Com a resultat d’això, al país hi ha més d’1 milió de desplaçats interns per violència i més de 2,2 milions de persones que necessiten ajuda humanitària. La inseguretat i la mala qualitat democràtica de país són les dues principals crítiques que ha rebut la presidència de Kaboré, que s’ha mostrat incapaç de contenir l’arrelament d’Estat Islàmic i d’Al Qaida al territori.

El 1995 es va llançar un marc de diàleg i cooperació entre països europeus i els seus socis de l’est i del sud de la Mediterrània que va suposar un canvi important en les relacions de la UE amb la resta de països mediterranis reforçant la política de veïnatge a tota la regió.