Aquesta trobada internacional de caràcter bianual reuneix a representants de més de 100 ciutats del món per debatre sobre els reptes de la gestió cultural i com l’art i la cultura són facilitadors del canvi en escenaris socioeconòmics complexos. Serà la primera vegada que aquesta cimera se celebri a Llatinoamèrica.

Els ministres d’Exteriors aliats es reuniran a la capital nord-americana amb motiu d’aquesta efemèride i per preparar la cimera de caps d’Estat i de Govern prevista al desembre a Londres. La major organització militar del món segueix buscant el seu lloc en el panorama estratègic mundial, sota la pressió del president Trump i el debat obert en el si de la UE sobre la creació d’un exèrcit europeu.

Aquesta massacre va suposar l’assassinat, en 100 dies, d’entre el 20 i el 40 per cent de la població de Ruanda, entre tutsis i hutus moderats, davant la indiferència de la comunitat internacional.

La majoria de les enquestes reflecteixen un empat entre el partit centrista Kajol Lavan, liderat per l’excap de l’Estat Major israelià Benny Gantz i l’actual primer ministre Benjamin Netanyahu, líder del Likud. Aquest, si aconsegueix ser reelegit, assoliria el seu cinquè mandat, superant l’històric líder David Ben-Gurion. Tant el partit laborista Avodá com els petits partits ultrareligiosos poden decantar la balança. La recent decisió del president Trump de reconèixer la sobirania israeliana sobre els Alts del Golan està condicionant l’actual campanya electoral.

La recent incorporació d’Itàlia al projecte Ruta de la Seda, el programa d’infraestructures impulsat per la Xina per connectar-se amb les economies d’Europa, l’Orient Mitjà i l’Àfrica, ha enterbolit les negociacions prèvies a aquesta cimera. Com a contrapartida, la Xina ja ha avançat la seva predisposició a promoure la col·laboració bilateral, especialment desigual en l’actualitat.

Més de 900 milions d’electors estan cridats a les urnes en unes eleccions generals que es realitzaran en set fases, entre l’11 d’abril i el 19 de maig, i no serà fins el 23 de maig que s’iniciarà el recompte. L’actual primer ministre, Narendra Modi, del partit nacionalista hindú Bharatiya Janata Party (BJP), es perfila com el candidat favorit a la reelecció. El seu gran rival serà l’històric Partit del Congrés, dirigit pels Nehru-Gandhi, enfortits després de les seves victòries en les darreres eleccions regionals de 2018. S’espera que siguin les primeres eleccions en què hi haurà més vot femení que masculí.

Nacions Unides ha impulsat la celebració d’aquesta conferència que tindrà lloc a Ghadames, prop de la frontera amb Algèria, en la qual s’espera la participació dels principals actors polítics libis. L’objectiu d’aquesta serà traçar un full de ruta per a la celebració d’eleccions lliures i plantejar propostes que facilitin la consecució d’una solució política a l’actual conflicte libi.

La impossibilitat de l’aprovació de la reforma sanitària impulsada per l’actual govern finlandès va suposar la fi de l’aliança tripartita entre el centredreta, els conservadors i la ultradreta, que ha governat a Finlàndia en la passada legislatura. Aquesta circumstància pot facilitar la victòria del Partit Socialdemòcrata, que lidera la intenció de vot en totes les enquestes, tot i que necessitarà el concurs d’altres partits per governar. Una altra de les incògnites serà conèixer el resultat dels partits de la ultradreta, que han condicionat l’agenda política els darrers anys.

Aquestes seran les quartes eleccions presidencials directes d’Indonèsia i la cinquena elecció parlamentària des de l’arribada de la democràcia al país el 1999. L’actual president, Joko Widodo, és el clar favorit per revalidar càrrec segons totes les enquestes, davant del principal líder opositor, Prabowo Subianto. Una de les claus d’aquestes eleccions serà el vot juvenil, proper al 30%, que podria decantar la balança cap a qualsevol de les dues principals candidatures en disputa. Aquestes eleccions se celebren en un moment especialment complicat per a la política indonèsia, amb múltiples denúncies nacionals i internacionals pel retrocés democràtic que s’està produint al país en els darrers anys.

El Japó afronta el relleu programat del seu cap d’Estat amb l’abdicació de l’Emperador Akihito, al tron des de 1989, en el seu fill el Príncep hereu Naruhito, que es convertirà en el 126 Emperador del Japó. La cerimònia oficial del nou Emperador tindrà lloc sis mesos després, el 22 d’octubre.