Dret a la ciutat, dret a la diferència: Eines i propostes dels governs locals per avançar en la seva implementació

Com es pot fer realitat el dret a la ciutat a partir de la diferència? Com es poden construir entorns cohesionats? De quina forma es pot modelar una ciutat que sigui realment expressió de la barreja social?

ACTIVITAT REALITZADA
27 novembre 2018 - 09:00h
LOCALITZACIÓ: CIDOB, sala Jordi Maragall, Elisabets 12, 08001 Barcelona
ORGANITZAT PER: CIDOB amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona en el marc de la Biennal de Pensament. Ciutat Oberta

COL·LABORADORS (2):

Objectiu

El dret a la ciutat apel·la a què els seus habitants s’apropiïn col·lectivament de les ciutats, dotant-les de forma i contingut a través de la seva activitat quotidiana. És un reclam que ens interroga sobre a qui pertany la ciutat i com es decideix el seu desenvolupament i futur. 

El repte que suposa fer realitat el dret a la ciutat és especialment considerable en el marc de les actuals societats urbanes, altament diverses i, en alguns casos, fins i tot polaritzades. Ja sigui com a conseqüència de l’atracció de “talent” internacional, de l’arribada de persones migrades o refugiades o, senzillament, per l’existència de diferents identitats, col·lectius i segments sòcio-econòmics, les ciutats són espais en els quals conviuen una àmplia amalgama de subjectes i grups que no sempre dialoguen entre sí. 

En aquestes condicions, com es pot fer realitat el dret a la ciutat a partir de la diferència? Com es poden construir entorns cohesionats? De quina forma es pot modelar una ciutat que sigui realment expressió de la mixtura social? 

Des de finals dels anys 90, governs locals d’arreu del món han intentat donar resposta a aquest repte construint una política de drets a través de diferents mecanismes: cartes municipals (Montreal, Viena, Ciutat de Mèxic, Bandung), regidories o oficines de drets humans (Barcelona, Nuremberg, São Paulo, Venècia), comissions (Ciutat de Mèxic, Eugene o Nova York), plans estratègics o fulls de ruta (Bogotà, Graz, Madrid), indicadors  d’avaluació (Gwangju o York), síndics de greuges locals (Montreal, Lleida o Vitòria-Gasteiz), ordenances municipals (Higashiosaka, Oizumi o Seül) o les més diverses polítiques públiques concebudes a partir d’un enfocament de drets humans (benestar social, habitatge, cultura, educació, medi ambient, participació ciutadana,...). 

Després de dues dècades d’experiències en aquest camp, el seminari es proposa fer balanç de l’eficàcia d’aquestes eines per fer avançar el dret a la ciutat, sobre tot a la llum del creixent avenç de discursos xenòfobs i populistes que s’alimenten de la generació d’odi i d’aversió al que és “diferent”.

Participants

SPEAKERS

Haleema Alamoush

Haleema Alamoush

Directora de Planificació i Desenvolupament Comunitari, Ajuntament d’Amman (Jordània)

Shams Asadi

Shams Asadi

Directora, Oficina de Drets Humans, Ajuntament de Viena (Àustria)

Jaume Asens

Jaume Asens

Tercer tinent d’Alcaldia, Direcció de l’Àrea de Drets de Ciutadania, Cultura, Participació i Transparència, Ajuntament de Barcelona

Hannah Abdullah

Hannah Abdullah

Investigadora, Programa Ciutats Globals CIDOB

Maria Buhigas

Maria Buhigas

Arquitecta i urbanista; fundadora, URBAN FACTS; membre del Consell Assessor del Programa Ciutats Globals, CIDOB

Fernando Carrión

Fernando Carrión

Investigador i professor, FLACSO (Equador)

Eva Garcia Chueca

Eva Garcia Chueca

Coordinadora científica, Programa Ciutats Globals, CIDOB

Agustí Fernández de Losada

Agustí Fernández de Losada

Director del Programa Ciutats Globals, CIDOB

Michele Grigolo

Michele Grigolo

Professor, Nottingham Trent University (Regne Unit)

Aida Guillén

Aida Guillén

Directora de Drets Civils i Diversitat, Ajuntament de Barcelona

Enrique López

Enrique López

Cap de gabinet, Oficina de Drets Humans i Memòria, Ajuntament de Madrid

Jaime Morales

Jaime Morales

Subsecretari de Drets Humans, Govern de la Ciutat de Mèxic

Lorenzo Vidal

Lorenzo Vidal

Investigador, Programa Ciutats Globals, CIDOB

Dret a la ciutat, dret a la diferència: Eines i propostes dels governs locals per avançar en la seva implementació ACTIVITAT REALITZADA

09:00h Benvinguda

Jaume Asens, tercer tinent d’Alcaldia, Direcció de l’Àrea de Drets de Ciutadania, Cultura, Participació i Transparència, Ajuntament de Barcelona

Agustí Fernández de Losada, director del Programa Ciutats Globals, CIDOB

 

09:30h Primer debat. Com promoure el dret a la ciutat a partir del dret a la diferència?

Michele Grigolo, professor, Nottingham Trent University (Regne Unit)

Shams Asadi, directora, Oficina de Drets Humans, Ajuntament de Viena (Àustria)

Modera:       Hannah Abdullah, investigadora, Programa Ciutats Globals CIDOB                

Debat amb tots/es els/les participants 

 

 

11:00h Pausa cafè

11:30h Segon debat: Principals polítiques i mecanismes dels governs locals per a la realització del dret a la ciutat

Enrique López, cap de gabinet, Oficina de Drets Humans i Memòria, Ajuntament de Madrid

Jaime Morales, subsecretari de Drets Humans, Govern de la Ciutat de Mèxic

Modera:   Aida Guillén, directora de Drets Civils i Diversitat,  Ajuntament de Barcelona

Debat amb tots/es els/les participants

 

 

 

13:00h Dinar

14:00h Tercer debat: El paper de la governança multinivell

Fernando Carrión, investigador i professor, FLACSO (Equador)

Haleema Alamoush, directora de Planificació i Desenvolupament Comunitari, Ajuntament d’Amman (Jordània)

Modera:    Maria Buhigas, arquitecta i urbanista; fundadora, URBAN FACTS; membre del Consell Assessor del Programa Ciutats Globals, CIDOB 

Debat amb tots/es els/les participants

15:30h Conclusions

Eva Garcia Chueca, coordinadora científica, Programa Ciutats Globals, CIDOB

 

16:00h Fi del seminari