Des de l’11 de setembre de 2001, les ciutats han estat els principals objectius del terrorisme gihadista a Europa. Els recents atacs a París (2015), Copenhaguen (2015), Brussel·les (2016), Niça (2016), Estocolm (2017) i Londres (2017) han demostrat el mal que el terrorisme pot causar a la cohesió de les societats europees. En particular, el fet que les ciutats europees hagin estat atacades tant per terroristes nacionals com per retornats de guerres a l’estranger ha provocat un debat sobre com els centres urbans poden respondre a la creixent amenaça de l’extremisme violent. 

A nivell europeu, algunes de les polítiques de prevenció més exitoses han tingut lloc a nivell local, com en el cas d’Aarhus (Dinamarca), Estocolm (Suècia) i Mechelen (Bèlgica), mentre que algunes polítiques estatals de prevenció que no han tingut en compte l’entorn local han estat criticades. Així doncs, com haurien de fer front al terrorisme gihadista les societats europees? S’ha de prioritzar un èmfasi local? Quins són els components clau d’una estratègia eficaç de contra-radicalització? Haurien de treballar juntes les entitats locals i les agències estatals? Si és així, com? I com poden les parts interessades evitar l’estigmatització dels grups socials i amb això la irrupció de la cohesió social? 

Per analitzar aquests i altres temes, el CIDOB organitza una conversa entre l’ambaixador Jorge Dezcallar, exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i Bart Somers, alcalde de la ciutat de Mechelen, moderada per Diego Muro, investigador sènior associat del CIDOB i professor de Relacions Internacionals al Centre Handa per a l’Estudi del Terrorisme i la Violència Política a la Universitat de St. Andrews.