Convocatòria d'articles per a joves investigadors/es: Anuari Internacional CIDOB 2024

L'Anuari Internacional CIDOB anuncia la cinquena convocatòria d'articles per a joves autors/es

ACTIVITAT REALITZADA
10 de maig 2024
ORGANITZAT PER: CIDOB

Objectiu

L’Anuari Internacional CIDOB és una publicació anual del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) que, des del 1990, es fa ressò dels principals debats i anàlisis de la política i les relacions internacionals contemporànies, i ofereix reflexions sobre el futur de la política i la societat internacionals. 

És en aquest context que CIDOB publica la 5a edició de la Convocatòria d'articles breus de reflexió i anàlisi de les relacions internacionals, adreçada a estudiants, investigadors/es i analistes menors de 30 anys, amb l'objectiu de donar veu als joves investigadors/es i acadèmics/ques i fomentar visions renovades de la realitat internacional. 

Temàtiques

Els textos presentats per a l'edició 2024 de l'Anuari Internacional CIDOB hauran de centrar-se en algun dels aspectes compresos en els tres eixos temàtics següents:

• El Sud Global a l'ordre internacional 

L'ordre internacional es troba en plena transformació a causa de l'emergència i la consolidació de noves potències internacionals que no comparteixen molts dels valors i principis de les potències que han conformat l’ordre actual, i que reclamen tenir veu en la conformació d’un nou entramat de governança global. A l'estela de països com la Xina, Rússia o el Brasil, està prenent forma un heterogeni Sud Global, que apel·la a països que són diversos geogràfica i culturalment ‒tant a l'hemisferi sud com a l'hemisferi nord‒ però que vistos com a conjunt, en les tres darreres dècades ha passat de representar el 19% del PIB mundial al 42% del total, i que comparteixen el desencís vers l'actual sistema de governança mundial, del qual se senten a la perifèria, i la memòria ‒sovint traumàtica‒ de la colonització europea i la urgència per atendre les seves prioritats de desenvolupament econòmic i social. El posicionament que aquests països han mostrat davant de l'actual guerra d'Ucraïna o la guerra d'Israel contra Hamas a Gaza, les diatribes per la justícia climàtica o la crisi de deute sobirà posen de manifest que hi ha interpretacions alternatives i que desafien les narratives dominants promogudes des d'Occident. El Sud Global no es constitueix com un bloc regional clàssic, sinó com una confluència geopolítica dinàmica, el pes de la qual és essencialment econòmic i diplomàtic. Així doncs, podem preguntar-nos: comparteixen els països del Sud Global una agenda política comuna i genuïna? Quina és la seva visió de l'ordre internacional i quines són les reivindicacions principals? A què fan referència quan esmenten la doble moral d'Occident? És l’alternativa a aquesta doble moral, una política internacional pragmàtica i sense judicis de valors? Quin paper hi poden jugar les potències mitjanes i els nous mediadors, com Turquia, Indonèsia o Qatar? I països com la Xina,  Rússia o l’Iran? Qui serien els guanyadors i els perdedors en un món més semblant al que promou el Sud Global? Si es materialitza la fractura entre diversos blocs funcionals, viurem en un món més segur o més insegur? 

• L'ascens de la nova dreta internacional 

En les dues darreres dècades, estem assistint a un repunt notable de la dreta, sovint amb un component radical i populista, arreu del món. Amb un discurs polític xenòfob, autoritari i euroescèptic, els partits d'extrema dreta s'estan consolidant també als parlaments nacionals d’Europa, a països com França, Alemanya, Itàlia, Hongria, els Països Baixos o Espanya. I de resultes d’això, estan guanyant força també al Parlament Europeu, on el grup Identitat i Democràcia (ID), sorgit a la legislatura del 2019, ocupa ja 64 escons i segons algunes projeccions, podria convertir-se en la tercera força en les properes eleccions europees, seguit del també dretà Conservadors i Reformistes Europeus (CRE), que podria ocupar el quart lloc. Les causes d’aquesta deriva són diverses, si bé s’apunten com a molt significatives el desencís amb l'ordre liberal, les desigualtats creixents i el temor davant del canvi demogràfic i de valors, que alimenta l'auge del nacionalisme identitari i el discurs antiimmigració. Aquesta dinàmica no és pas exclusiva d'Europa, sinó que es reprodueix també a molts d’altres contextos, com els EUA, Brasil, o més recentment, a l’Argentina. Aquesta dinàmica té un interès especial el 2024, quan més de la meitat de la població mundial estarà cridada a les urnes, i podrem testimoniar si es confirma o no un viratge global vers la dreta i l'extrema dreta. És pertinent, doncs, preguntar-se: ens trobem davant d'una ofensiva transnacional comuna i coordinada que va més enllà de l'afinitat política? Quines són les seves narratives principals i quina relació tenen amb la realitat? Quines són les principals estratègies de comunicació? Quin impacte tenen sobre la qualitat democràtica? Quina és o podria ser una resposta efectiva des de l'esquerra? Quin paper hi juguen qüestions com la immigració, les polítiques de gènere o les polítiques ambientals? Quins altres denominadors comuns comparteixen entre si? 

• L'era de la inseguretat 

Les múltiples crisis contemporànies d’abast internacional –econòmiques, de salut global (COVID), lligades als conflictes internacionals o ambientals– estan impactant les nostres societats de manera aclaparadora. Els desequilibris de la globalització econòmica, les desigualtats, el malestar social expressat en incomptables protestes socials o el fenomen del canvi climàtic responen a la sensació d'inseguretat sobre el present, i d'incertesa sobre el futur. Paral·lelament, està guanyant força una nova corrent de pensament que afirma que la inseguretat no és un producte residual del sistema social, polític i econòmic actual, sinó que n'és el motor essencial; és més, la pròpia cerca de la seguretat és, en aquest model, un nou generador d’inseguretats: el consum massiu de béns barats genera residus i contamina l'ambient; la recerca de connectivitat i d’informació permanents generen desconcert i desconnexió; el replegament econòmic i el proteccionisme poden retardar perillosament la mitigació climàtica o, per guanyar seguretat avui, s’incorre en deutes cada cop més grans que hipotequen el futur. Una inseguretat que es manifesta tant en el pla emocional o psicològic, com en el pla socioeconòmic més objectiu: inseguretat laboral i econòmica, les pensions, l'habitatge, el futur del clima o els aliments. En aquest context, cal preguntar-se: Estem realment davant d'una nova era d'inseguretat global? Afecta més uns col·lectius que altres o és un fenomen transversal? Quines decisions es poden prendre des de la política nacional, però també des de la internacional, per tal de mitigar aquesta inseguretat? Quin impacte poden tenir l'ingrés mínim vital o el blindatge de l'estat del benestar per reduir la inseguretat al nivell més bàsic? Podem convertir la sensació d'inseguretat generalitzada en un motor per a l'empatia, l’organització i la solidaritat... o aquesta és una batalla perduda? 

Requisits dels textos presentats 

• Els textos han de ser breus, amb claredat expositiva i rigor analític, i focalitzats en   algun dels punts esmentats més amunt.

• Aquesta convocatòria s’adreça a joves investigadors/es, que hauran de ser menors de 30 anys d'edat a 10 de maig de 2024.

• Els textos presentats han de tenir una extensió màxima de 1.500 paraules en castellà o català i 1.200 en anglès.

• Tots els articles presentats hauran de ser originals i inèdits.

• Les propostes s'han d'enviar en català,castellà o anglès.

• El text s'haurà d'acompanyar d'un resum breu (abstract, 100 paraules) i una breu nota biogràfica de l'autor/a, que inclogui la data de naixement.

• La peça no ha d'incloure notes al peu ni referències bibliogràfiques que, si són necessàries, s'han d'incloure dins del text com a mencions.

Calendari de recepció, selecció i publicació de textos 

10 de maig del 2024: Data límit de recepció dels textos.

20 de maig del 2024: Comunicació als/a les autors/es del resultat de la selecció. 

Presentació dels originals 

• Els textos originals s'han de presentar mitjançant correu electrònic enviat a l'adreça anuariointernacional@cidob.org.

• L'assumpte del correu haurà d'incloure el text “Convocatòria d'articles per a joves investigadors: Anuari Internacional CIDOB 2024”.

• Cada autor/a podrà presentar un màxim de dos articles a la convocatòria. 

Procés de selecció 

• El Consell Editorial de l'Anuari Internacional CIDOB serà l'encarregat de seleccionar tres articles guanyadors, reservant-se el dret a declarar desert el concurs o premiar algun text com a accèssit després del procés d'avaluació dels originals rebuts.

• Tots els autors i les autores rebran un missatge de recepció de l'article i de la notificació del resultat una vegada finalitzat el procés de selecció.

Publicació 

• Els 3 articles seleccionats seran publicats a l'Anuari Internacional CIDOB, un cop superat el procés de correcció i edició a càrrec de l'equip editorial de CIDOB.

• Els articles seleccionats es publicaran a l'edició en paper i digital de l'Anuari, i seran disseminats a través del web de CIDOB i dels seus perfils a les xarxes socials.

• En cas de declarar-se algun text com a accèssit, aquest no rebrà remuneració i es publicarà únicament en format digital.

Retribució 

• L'autor/a del text seleccionat rebrà una retribució de 250 euros bruts en concepte d'explotació de l'obra.

Informació addicional 

• Els textos guanyadors de les tres edicions prèvies es troben disponibles a la web de l'Anuari mitjançant l'enllaç http://anuariocidob.org/call-jovenes-autores-ed-2020/

• Qualsevol dubte o aclariment es pot transmetre als organitzadors a través del mateix correu de contacte i entrega dels originals, anuariointernacional@cidob.org.

Convocatòria d'articles per a joves investigadors/es: Anuari Internacional CIDOB 2024 ACTIVITAT REALITZADA