Documentos CIDOB Desarrollo y Cooperación; 3

L’estudi analitza la generació del discurs polític durant els últims trenta anys entorn de l’anomenada crisi global de l’aigua, des de la contaminació dels recursos hídrics fins a la manca d’accés de milions de persones a aigua potable i sanejament. Després del fracàs de diverses estratègies per satisfer la demanda, es reconeix que la suposada crisi natural és, en realitat, conseqüència d’una mala gestió i es comencen a descobrir les dimensions polítiques del problema. La política global de l’aigua produeix recomanacions basades en visions occidentals que s’incorporen a les polítiques de cooperació. L’estudi afirma que, a diferència d’altres crisis ecològiques, la crisi de l’aigua es manifesta solament a escala local i no global, però la majoria d’enfocaments insisteixen en estratègies globals. Establir una relació entre el discurs sobre la crisi de l’aigua, l’organització del sector hídric i la cooperació al desenvolupament en el cas del Perú, té com a objectiu examinar fins a quin punt és útil aquest enfocament global per afrontar la crisi en el context nacional. Una aproximació al problema diferenciada que neix de l’àmbit local ens permet una varietat de solucions que es perden en el discurs global.

ISSN: 1886-6999 (edición impresa)
ISSN: 1887-1798 (edición en línea)

Descarrega la publicació