Documento CIDOB Mediterráneo; 7

Davant les eleccions previstes al Marroc el setembre de 2007 i el creixent protagonisme del Partit de la Justícia i del Desenvolupament (PJD) a la vida política i social marroquina, en consonància amb altres partits islamistes reformistes o moderats que –des de mitjan anys 80– s’han convertit en actors polítics centrals en diversos estats àrabs o musulmans, aquest documento planteja la influència que pot exercir aquesta jove formació, qualificada per alguns “d’original” o “atípica”, en l’àmbit de la política exterior del país. A través d’un recorregut pels orígens i evolució d’un grup parlamentari que crida l’atenció de periodistes i acadèmics dins i fora del territori, es presenta una anàlisi de les seves prioritats en política exterior i es subratllen els aspectes de convergència i divergència amb el règim de Mohamed VI. La realitat d’un discurs dual, pragmàtic i populista, que combina elements que són la defensa d’una identitat no allunyada de la tradició de la monarquia alauita i del moviment nacionalista marroquí, juntament amb una petició de reforma constitucional ambigua, no permeten visualitzar-lo com una alternativa real als valors i pràctiques del discurs oficial en matèria de política exterior.

Irene Fernández Molina, investigadora predoctoral del Departament de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals (Estudis Internacionals), Universidad Complutense de Madrid.

ISSN: 1696-9979 (edició impresa)
ISSN: 1887-1801 (edició en línia)

91 pàg.

Descarrega la publicació