Programa Migracions - [28/10/2008]

Fòrum Gestió de la Immigració i la Diversitat al Quebec i al Canadà

Amb un percentatge d’immigrants del 19,8%, una població amb més de 200 orígens ètnics i una àmplia tradició en matèria de polítiques migratòries, el Canadà s’erigeix com un país de referència en assumptes de gestió de la immigració i la diversitat. Amb el propòsit d’aprendre de les seves experiències, el Fòrum Gestió de la Immigració i la Diversitat al Quebec i al Canadà va reunir, el passat 22 i 23 d’octubre a Barcelona, una quinzena d’experts canadencs de prestigi internacional per tractar alguns temes clau. Tenint en compte el paper dels governs subestatals en aquest àmbit al Canadà, el seminari també va dedicar una especial atenció al cas del Quebec. El seminari, dirigit pel Dr. Dan Rodríguez, era una iniciativa conjunta de la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya i el Programa Migracions de la Fundació CIDOB, i va ser inaugurat per la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila.

Durant el primer dia del fòrum, es va destacar que el model canadenc, malgrat les seves particularitats i les diferències respecte del fenomen de migració a Europa, permet extreure lliçons útils per a Espanya i Catalunya en el context actual. La primera i segona sessió del seminari van estar dedicades al marc competencial sobre immigració i diversitat i a la gestió dels fluxos migratoris; es van definir els eixos de la política canadenca en aquest àmbit: selecció, integració i descentralització. En aquest sentit, es va posar èmfasi en el fet que el model canadenc reconeix competències a les províncies en matèria de selecció i integració dels immigrants, i es va analitzar l’orientació del seu model a la recerca d’immigrants qualificats. La tercera sessió va estar dedicada a valorar la immigració al Canadà i al Quebec en matèria de treball i inserció laboral. Des d’una perspectiva crítica, es va analitzar l’actual sistema de punts canadenc i els criteris de selecció dels immigrants, la relació entre el grau de qualificació exigida als estrangers respecte a les necessitats del mercat laboral i la major rellevància de la immigració temporal. Un tema que es va tractar en aquest debat –que es pot aplicar tant al Canadà com a Europa– va ser com gestionar la creixent diversitat en el mercat laboral.

La segona jornada del fòrum va centrar la seva atenció en algunes respostes més específiques en l’àmbit de la immigració a partir de l’experiència del Quebec i el Canadà. Concretament, la quarta sessió va tractar temes de ciutadania, convivència i integració cívica i sociocultural. En aquesta línia, es va descriure la transició viscuda pel Canadà des d’un model d’exclusió, basat en la selecció per raça i nacionalitat, a un d’inclusió que aposta pel multiculturalisme. Un multiculturalisme que s’ha convertit en segell de la identitat canadenca, no sense afrontar desafiaments en termes de desigualtats, discriminació i exercici efectiu de la ciutadania. A partir del context multicultural definit en aquestes ponències, la cinquena sessió va estar dedicada a valorar la gestió de les polítiques lingüístiques al Canadà, en què participen tant el Govern federal, com els governs provincials i les juntes educatives locals. En aquest sentit, i en directa relació amb la discussió sobre els marcs de competències, en aquesta sessió es van destacar les diferències respecte de la realitat de Catalunya i Espanya. La sisena sessió del dia va explorar l’experiència dels Centres Metròpolis, concebuts com a xarxes que permeten una connexió fluïda i institucionalitzada en assumptes de migració entre investigadors, acadèmics, policy makers, representants de la societat civil i de l’àmbit privat. Es va destacar especialment la seva capacitat de transferència de coneixement i la seva possibilitat d’operar en forma preactiva, i no només reactiva, a l’hora d’afrontar els desafiaments de la immigració.

L’última fase del fòrum es va centrar a avaluar la possibilitat d’integrar elements del model canadenc a la realitat d’Espanya. El debat entre representants del País Basc, Andalusia, Madrid i Catalunya en el marc d’una taula rodona va llançar algunes conclusions coincidents entorn de la necessitat de defensar la diversitat i també la cohesió social; i sobre la necessitat d’una major planificació per encarar una realitat migratòria urgent i ineludible per al país. A partir del cas del Quebec i el Canadà, alguns ponents van destacar la possibilitat d’establir un pacte entre l’Estat i les comunitats autònomes que augmenti les competències d’aquestes últimes en matèria d’immigració; així com la importància de concebre un model que –com en el cas del Canadà– reconegui la realitat familiar dels immigrants i la seva projecció laboral més enllà del primer contracte de treball.

En les conclusions del fòrum, a càrrec del director de la Fundació CIDOB, Josep Ribera, i del secretari d’Immigració de la Generalitat de Catalunya, Oriol Amorós, es va fer explícita la intenció d’emular l’experiència dels Centres Metròpolis, que permetin un parternariat efectiu entre la societat civil, l’acadèmia i l’àmbit públic en matèria d’immigració. Es va ressaltar, així mateix, la necessitat que els actors que gestionen els fluxos migratoris tinguin més protagonisme, o almenys informació, per abordar millor els desafiaments de la immigració, una realitat estructural, que, de la mateixa manera que al Canadà, continuarà present a Catalunya, Espanya i Europa.