Mediterrània i Orient Mitjà - [09/06/2009]

Una agenda complexa: la Presidència espanyola de la UE i la Mediterrània

Amb motiu de la presentació de la segona edició de la monografia Researching the Mediterranean, la Fundació CIDOB va acollir un debat sobre les prioritats de la Presidència espanyola de la UE a la Mediterrània. Després d’una benvinguda institucional per part de Senén Florensa, director de l’IEMed, de Chris Branwood, director del British Council a Barcelona, i de Jordi Vaquer, director de la Fundació CIDOB, van prendre la paraula els dos editors de la publicació, Iván Martín i Richard Gillespie i el sotsdirector d’assumptes generals del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació, José Luis Pardo. Els tres van exposar la seva visió sobre la propera Presidència.

Richard Gillespie va assenyalar, per exemple, que encara que serà difícil un èxit com el de 1995 o, fins i tot, com el de 2002, hi ha moltes expectatives a Espanya perquè “aquest país aprecia més que França el compromís amb la Mediterrània de tots els actors europeus”. Les comparacions amb França també van estar presents en la intervenció d’Iván Martín, qui va reclamar més mitjans tant per a la diplomàcia com per a la societat civil i les xarxes d’experts, ja que sinó Espanya acaba tenint un paper de gran organitzador però sense propostes pròpies. José Luis Pardo va subratllar que la dimensió mediterrània ha d’entendre’s dins d’una agenda complexa per a la Presidència en què, entre d’altres temes, la dimensió euro-americana, les qüestions de Justícia i Afers d’Interior o les de canvi climàtic tindran un paper primordial. Pardo va reconèixer que la dimensió multilateral de les relacions euromediterrànies no viu el seu millor moment però que per a Espanya és fonamental aconseguir la posada en marxa de la Unió per la Mediterrània. Entre altres qüestions va assenyalar la necessitat de consolidar una secretaria permanent i professional. Més pròpies són les perspectives bilaterals, i les relacions amb el Marroc i el desenvolupament de l’Estatut Avançat es troben en el primer lloc de l’agenda.

Després d’aquestes intervencions es va obrir un torn de debat en què van aparèixer qüestions com el pes relatiu d’Espanya en la política exterior europea, el paper dels ens locals en el foment dels processos d’una millor governança o els riscos i avantatges de focalitzar-se en la cooperació en la Mediterrània Occidental. També hi va haver temps per parlar del conflicte àrab-israelià i per a qüestions no mediterrànies com l’Iran i l’Iraq, especialment pròximes. Amb tot, aquest debat va exemplificar la conveniència d’aquest tipus de debat entre representants d’administracions públiques i experts i també va evidenciar la complexitat de la futura Presidència espanyola de la UE.