Programa Europa - [11.07.2008]

Ignasi Guardans: “No s’ha de sotmetre a referèndum un Tractat”

El diputat de l’Aliança Liberal Demòcrata al Parlament Europeu, Ignasi Guardans, va ressaltar la gravetat de la crisi institucional a què s’enfronta la UE. Va considerar “un error sotmetre a referèndum un Tractat” i que la unanimitat paralitza avançaments profunds. Sense el Tractat de Lisboa, l’única alternativa possible, segons Guardans, és continuar amb el Tractat de Niça, al qual veu “incompatible amb el món actual”. Guardans va advertir que continuar amb Niça “significa menys Europa ja que no té cap base jurídica en temes no previstos en aquest Tractat, com la política d’immigració, o deixar Solana en mans dels 27 sense poders efectius per dur una veritable política exterior”. També significa, segons el seu parer, “menys democràcia ja que deixa moltes polítiques sense el control del Parlament Europeu”. Va afegir que el pressupost de la UE haurà de ser modificat ja que es va planificar comptant amb l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa. Guardans va remarcar que la solució “ha de sortir d’Irlanda” i es va declarar partidari de la tesi defensada per Nicolas Sarkozy, president de torn de la UE, qui en la seva compareixença ahir (10 de juliol) al Parlament Europeu, va sostenir que tot passa per “Lisboa o quedar-se amb Niça, sense cap altra ampliació”. No obstant això, creu que l’ús de l’anomenada “clàusula passarel•la”, previst a Niça, podia representar una solució d’emergència.

Torreblanca: “La UE sofreix de consens excessiu”

Ignacio Torreblanca va subratllar que, a diferència d’altres crisis anteriors, on podien donar-se alternatives, en aquesta “ja hem esgotat els mètodes per ratificar el Tractat”. Va fracassar el mètode “Convenció” i el no irlandès ha bloquejat el mètode alternatiu, tradicional a la UE, de negociació tancada entre els estats. Segons el director de l’oficina a Madrid de l’European Council on Foreign Relation, el problema que s’encobreix és el “requisit d’unanimitat per reformar els Tractats”. Va pronosticar que a la Unió Europea avançaria encara més la diferenciació en les regles de joc, les excepcions i la lluita per mantenir el statu quo i, fins i tot, la possibilitat d’un retrocés parcial en la construcció europea. Segons Torreblanca, la desafecció dels ciutadans al projecte europeu és a causa de “la diferent velocitat amb què han avançat la integració econòmica, en la qual mai no es va imposar el consens, i la construcció político-social”. Això ha marcat la UE amb el marxamo d’ultraliberal i ha fet possible la paradoxa democràtica que en el moment actual en què el Parlament Europeu ha comptat amb més poders, ha augmentat l’abstenció en les eleccions europees. Torreblanca, tanmateix, va voler desdramatitzar les conseqüències de la crisi perquè, segons la seva opinió, la “UE pateix de consens excessiu” i qualsevol procés polític ha d’anar acompanyat de la seva dosi de conflicte i distensió.

Díez Medrano: “La causa d’aquesta crisi es troba en la manca de consens entre les èlits polítiques”

L’investigador de l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals va vincular el no irlandès a la combinació d’“un tractat complex amb una oferta d’avantatges no percebuts per la ciutadania i un govern incapaç de saber vendre’l”. Segons la seva opinió, els Estats Membres “no estaven d’acord en quin Tractat volien, deixant al marge que algun d’aquests pogués bloquejar-lo”, fet que explica el canvi d’opinió d’alguns governs com el polonès, el txec i la decisió del president alemany de retardar la firma. Aquesta manca de consens no es va produir, va recordar Medrano, en altres innovacions polítiques més profundes com “el mercat únic, l’euro o l’ampliació”. Medrano va sostenir que “no existeix una oposició forta a la integració europea entre l’electorat sinó una divisió entre les èlits europees, manifestada en l’oposició de l’extrema dreta que veu en la UE una futura República cívica, o part de l’esquerra, que la percep com un projecte neoliberal”.