Programes CIDOB - [14/11/2007]

Mauritània: un país frontissa

La Fundació CIDOB va acollir, durant tres dies, experts mauritans i espanyols de diverses disciplines (sociologia, antropologia, ciències polítiques o economia) que van analitzar la situació d’aquest país africà des de diferents punts de vista. Aquests experts van participar a Mauritània: dinàmiques interculturals, processos polítics i relacions amb Espanya, un seminari organitzat per la Fundació CIDOB, que va comptar amb la col·laboració de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI) i del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Dirigit per Alberto López Bargados, antropòleg de la Universitat de Barcelona (UB), el seminari va comptar amb la presència, entre d’altres, d’Abdel Wedoud Ould Cheikh, antropòleg de la Université de Metz; Fatimata M’Baye, presidenta de l’Associació Mauritana dels Drets de l’Home (AMDH); Amadou Sall, sociòleg de la Université de Nouakchott; Manuel Gómez-Acebo, subdirector general d’Àfrica del Nord al Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació; Sidi Mohammad Ould Boubacar, ambaixador de Mauritània a Espanya; Susana Velázquez, responsable de l’Àrea de Magrib de l’AECI, i Miguel Hernando de Larramendi, historiador del món àrab contemporani de la Universidad de Castilla-la Mancha.

La consideració de Mauritània com a país frontissa entre dues àrees culturals es va repetir durant les diferents sessions, com un repte per a l’establiment d’una identitat mauritana per damunt de les divisions ètniques o lingüístiques. Es van destacar les múltiples identitats de Mauritània, ja que, d’una banda, és considerat com un país del Magrib, amb l’àrab com una de les seves dues llengües oficials i l’islam com a religió oficial. De l’altra, representa la porta d’entrada a l’Àfrica Subsahariana, amb una important part de la població formada per pobles negreafricans, el lloc tradicional de residència dels quals se situava al sud del país.

Amb vista a l’establiment d’aquesta identitat mauritana es van definir alguns dels principals obstacles, entre els quals destaquen la dificultat d’interrelació davant el desconeixement de les diferents llengües del país i la creixent separació entre grups, especialment visible a la capital, Nouakchott. Perquè es produeixi aquest acostament també es va analitzar el paper que poden desenvolupar els mitjans de comunicació i alguns moviments culturals.

Els ponents van recordar que en un primer moment la comunitat internacional es va mostrar molt crítica amb el cop d’Estat a Mauritània de l’any 2005. No obstant això, les posteriors negociacions amb la junta militar i el seu compromís de celebrar el 2007 eleccions presidencials, entre una altra sèrie de mesures acordades, van conduir a reconsiderar la desaprovació inicial. Segons els participants al seminari, aquestes eleccions presidencials, que encara han de superar alguns obstacles, com el repartiment ètnic i tribal de càrrecs a l’Administració, donen pas a un nou període democràtic al país.

També es van repassar les relacions bilaterals entre Espanya i Mauritània, marcades inicialment pels acords pesquers i de vital importància per a Espanya. Es va posar de manifest la importància que aquestes relacions signifiquen per a Espanya, en convertir-se Mauritània recentment en un país de trànsit de molts dels immigrants subsaharians que volen arribar a Europa. Aquestes relacions es manifesten amb la intensificació de la cooperació al desenvolupament per part de l’AECI, a qui també es va instar a aprofundir en el treball conjunt amb organitzacions mauritanes per fomentar una major transmissió de coneixements i tecnologia.

Es va parlar també del paper decisiu de la cooperació espanyola en el capítol d’immigració i, en el camp econòmic i financer, es van destacar els interessos creixents d’algunes empreses espanyoles a invertir a Mauritània, tot i que no amb l’empenta d’altres països com França. Durant el debat, es va proposar una cooperació cultural més estreta, amb el foment del coneixement de l’espanyol i amb un major nombre de beques perquè estudiants mauritans puguin cursar estudis a Espanya.

Durant aquest cicle, a l’auditori del CCCB es van projectar les pel·lícules del director maurità Abderrahamane Sissako, Esperant la felicitat i Bamako, amb l’objectiu d’acostar i il·lustrar part de la realitat mauritana als assistents del seminari.

En les conclusions del seminari, la Fundació CIDOB i el director del seminari Alberto López van exposar el seu compromís de continuar organitzant trobades de professionals de diferents disciplines de manera regular, per fomentar el coneixement i el debat sobre l’actualitat de Mauritània.