Documentos CIDOB Mediterráneo; 12

Durant la dècada dels noranta, es va iniciar al Marroc un procés de liberalització política que va despertar les esperances, tant de la població marroquina com de la comunitat internacional. Amb la successió el 1999 de Mohamed VI, es van posar moltes expectatives en el jove rei, que tenia un discurs modernitzador i democratitzador per al país. No obstant això, pocs han estat els avenços substancials empresos cap a la plena democratització del país.

I en tot aquest procés, quin paper ha tingut la Unió Europea? El Marroc s’ha convertit en l’alumne avantatjat de la Unió Europea i gaudeix de relacions privilegiades en comparació amb altres països de la regió. Així ho evidencia el fet que s’estigui plantejant la possibilitat d’atorgar-li un “estatut avançat” en el marc de la Política Europea de Veïnatge.

Aquest Documentos analitza per què, malgrat el que es preconitza en els discursos oficials, no s’han aconseguit més avenços en matèria de democratització al Marroc i sosté que, en alguns moments, reformes parcials han pogut ser més concordes als interessos de Rabat i de les principals capitals europees que processos de democratització més ambiciosos.

ISSN: 1696-9979 (edició impresa)
ISSN: 1887-1801 (edició en línia)

56 pàg

Descarrega la publicació