Documentos CIDOB Dinámicas Interculturales; 4

Enfront de la prioritat dels grups humans de pensar la vida, Augé, antropòleg i filòsof de la sobremodernitat percep, a partir de la seva experiència en temes africans, la necessitat de simbolitzar l’espai i el temps, la relació necessària entre identitat i alteritat i la legítima aspiració a conèixer el món, com a trets universals que defineixen la condició humana. Societat, individu i coneixement són els tres vèrtexs del triangle entre els quals s’ha desenvolupat i continuarà desenvolupant-se la història de l’home. En la seva reflexió sobre la concepció del món actual, l’autor adverteix sobre els perills de la globalització i les seves falses promeses, a la vegada que destaca les relacions de sentit que aporta la planetarització com a consciència compartida dels problemes lligats a la globalització. Reclama una antropologia de l’economia que analitzi els silencis del discurs econòmic sobre la finalitat social de l’economia, a la vegada que reivindica la necessitat d’una utopia de l’educació i de la ciència per restituir el sentit de l’avenir a la vida social. I afirma: “és una utopia, però l’espai d’aquesta utopia ja el posseïm, és el planeta sencer”.

Marc Augé és professor d’antropologia i etnologia de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales i director d’investigació del Centre Nationale de Recherches Sociales a París. Autor de diverses publicacions, destaquem: ¿Por qué vivimos? Por una antropología de los fines (2004); El tiempo en ruinas (2003); Diario de una guerra: El mundo después del 11 de septiembre (2002); Hacia una antropología de los mundos contemporáneos (1995); Los no lugares: espacios del anonimato. Una antropología de la sobremodernidad (1993).

issn: 1698-2568 (ed. impresa)
issn: 1698-5516 (ed. en línea)

22 pàg.

Descarrega la publicació