El fracàs del primer intent de constitucionalització de la Unió Europea ha reobert el debat sobre els seus objectius i la seva configuració institucional.

La PESC i la PESD encara no han trobat una configuració institucional que els doni solidesa i continuïtat, en especial després del rebuig de les propostes constitucionals.

L’emergència d’una política exterior europea es dóna en paral•lel a l’evolució de les polítiques exteriors dels seus Estats Membres.

En quina mesura la qüestió energètica és un condicionant de la política exterior europea? Fins a quin punt una política energètica comuna a nivell europeu és factible i en quina mesura pot contribuir a assegurar el subministrament? Com es pot compatibilitzar aquesta política amb els compromisos mediambientals internacionals de la Unió Europea?

Els estats fa temps que han perdut l’exclusiva d’operar en l’entorn internacional: empreses, institucions internacionals, organitzacions no governamentals i d’altres actors tenen un paper reconegut en l’esfera internacional.

Reuneix representants de la societat civil en una trobada anual que se celebra, des de 1999, alternativament a cada país.

El Fòrum té una composició plural i pluridisciplinària, entre representants d’alt nivell del món polític, empresarial i acadèmic, i té lloc a porta tancada. Els debats, amb traducció simultània, s’estructuren al voltant de tres grups de treball, dos dedicats a temes polítics i un altre a temes econòmics, relacionats amb els interessos d’Itàlia i Espanya en el marc de la construcció europea. Dins de cada grup, quatre ponents presenten breument cada tema des de les perspectives respectives per llançar el debat sota la conducció d’un president de taula. El final de la trobada es desenvolupa en sessió plenària en què aquests presidents presenten a debat les conclusions dels grups de treball.