Programa Migracions - [16/06/2008]
Davant d’un període caracteritzat per un augment del fenomen migratori i la dificultat de gestió de la diversitat que en resulta, molts països europeus estan optant per l’enfocament de la ciutadania per garantir una certa cohesió i així evitar la descomposició dels seus països i de la mateixa Unió Europea.
Amb la intenció d’aprofundir en l’actual debat europeu, aquesta tercera edició del seminari d’investigació GRIIP-CIDOB, coordinat per Ricard Barrero-Zapata (GRIIP, Universitat Pompeu Fabra) i Gemma Pinyol (Fundació CIDOB), va congregar diverses investigacions que van tractar tant els aspectes institucionals com normatius de les polítiques de ciutadania a la Unió Europea i en altres països receptors d’immigració.
La primera taula dedicada al tema de naturalització i processos d’inclusió dels immigrants va comptar amb la presència d’Elena Dingu-Kyrklund, investigadora postdoctoral de la CEIFO-Stockholms Universitet, que va presentar un estudi comparatiu de les pràctiques de naturalització en cinc països europeus, en el qual es va analitzar, entre d’altres aspectes, si el procés influeix en la decisió de l’immigrant a naturalitzar-se. Jennifer Cheng, candidata al doctorat i professora visitant de la Macquarie University, va presentar el seu estudi sobre els exàmens de ciutadania a Austràlia i Alemanya, els dos basats en els tests introduïts al Regne Unit i amb moltes similituds. El tercer ponent, Guido Tintori, investigador de FIERI, va presentar els efectes secundaris transnacionals de les lleis italianes de nacionalitat sobre els altres països de la UE, destacant que un gran beneficiari de les pràctiques italianes és Espanya, ja que molts dels immigrants castellanoparlants poc després de la seva nacionalització a Itàlia emigren a territori espanyol on contribueixen fortament a l’economia del país.
En la segona taula, dedicada a les noves perspectives sobre ciutadania i polítiques d’integració, Eduardo Ruiz Vieytez, director de l’Instituto de Derechos Humanos de la Universidad de Deusto, va presentar el concepte de societat post-identitària que es basa en la idea d’una ciutadania inclusiva i va ressaltar, a més, que el dret està obligat a reflectir la realitat immigrant vigent amb tota la seva pluralitat. Jacqueline Gehring, professora assistent al departament de Ciència Política de l’Allegheny College, va abordar el tema de la lluita contra la discriminació racial, i va cridar l’atenció sobre una forta relació entre el grau de discriminació, el discurs polític i la implementació de la llei. Va tancar la sessió Suzanne Mulcahy, investigadora postdoctoral a la University College Dublin, que va exposar el seu estudi sobre l’intent europeu d’establir una política comuna d’integració, destacant sobretot les divergències a l’hora d’implementar les iniciatives europees per part dels Estats Membres de la UE.
En l’última taula es van comparar aproximacions nacionals i locals en el context de la UE, comptant primer amb la intervenció d’Àngel Chueca, professor titular de Dret Internacional Públic a la Universidad de Saragossa, en la qual va exposar el seu estudi sobre el dret de sufragi dels estrangers a Espanya, mostrant la falta de drets d’elegibilitat dels immigrants com una de les principals limitacions cíviques i socials de la ciutadania. En la seva ponència Any Freitas de l’European University Institute va fer referència a l’actual discurs polític sobre immigració a Itàlia i Espanya i va ressaltar que les discussions sobre immigració són una possibilitat per repensar el concepte d’Estat-nació. L’última presentació d’aquesta taula va anar a càrrec d’Andrew Davis, qui va exposar el seu estudi comparat de les polítiques d’integració dels immigrants en les comunitats autònomes de Madrid i Catalunya. En aquesta ocasió, va ressaltar la manca d’un model espanyol universitari per a la integració i va subratllar que, justament en el cas espanyol de diversitat cultural, seria interessant el concepte de ciutadania multinacional.
Les conclusions finals del seminari van anar a càrrec de Christian Joppke, professor de Ciència Política a l’American University of Paris. Aquest va fer especial referència al concepte de ciutadania i a la seva natura contradictòria, basant-se tant en una exclusivitat externa com en una inclusivitat interna. Seguint aquesta línia de raonament, va abordar el tema dels polèmics exàmens de ciutadania, els quals des d’un angle liberal no són problemàtics fins al punt que només es pregunta pel comportament extern dels immigrants i no per les seves conviccions, subratllant que només una ciutadania basada en les virtuts dels seus ciutadans seria fonamentalment il•liberal.