AVUI

[20.09.2009]

Ni cames de fusta ni ulls tapats. Els pirates del segle XXI disposen de tecnologia punta, disparen Kalàixnikovs i tenen màquines per detectar dòlars falsos. Una nova estirp de bucaners que controla les remogudes aigües del golf d'Aden, davant de Somàlia, on perpetren segrestos mediàtics, gràcies als quals es van embutxacar 100 milions d'euros en rescats el 2008! Però els bandits del mar són fruit d'una realitat que neix terra endins: els Estats fallits, de fragilitat extrema, esquitxats per la violència i el desgovern intern, que són dos dels seus símptomes clars. Països perillosos, que poden ser el cau de xarxes criminals com la pirateria i d'extremismes polítics o religiosos com els talibans.

Però... per què s'ensorra un país? La deriva pot venir per un desastre natural o un cop d'Estat cruent. És a dir, un fet concret. Però també pot ser gradual, atiada per uns dirigents depredadors, la corrupció rampant i les greus divisions ètniques. El cert és que les causes de l'enfonsament d'una nació són múltiples i s'encavalquen entre elles. Per complicar-ho una mica més, cada país és un món. O, com diria Tolstoi, cada Estat que fracassa ho fa a la seva manera. I n'hi ha moltes. "La debilitat prové d'una complexitat de factors interconnectats", analitza Mark A. Loucas, adjunt al departament de Recerca de Fund for Peace, una entitat d'estudis independent que, amb la revista Foreign Policy, elabora anualment l'índex d'Estats fallits, que són incapaços de proveir els habitants dels serveis mínims essencials.

Després de gairebé dues dècades de lluites entre clans, senyors de la guerra i faccions militars, Somàlia té el demèrit d'encapçalar el rànquing d'Estats fallits per segon any consecutiu. Els motius? "La violència extrema, un govern que oscil·la entre la debilitat permanent i la inexistència i unes infraestructures pèssimes", diu Loucas. El panorama és desolador i no hi ajuda "la pressió demogràfica de milers de desplaçats i una economia feta miques". Som davant d'un cas tan dramàtic, que un informe recent del Centre de Lluita Contra el Terrorisme de West Point, basat en documents confiscats a Al-Qaida, revelava que la xarxa de Bin Laden ho va passar malament quan va mirar d'utilitzar el país africà com a base d'operacions. Podríem dir que Somàlia és fins i tot desastrosa per a Al-Qaida.

Cinc països africans

Al marge de Somàlia, la llista continua amb el Zimbàbue de Robert Mugabe, seguit del Sudan, sacsejat per la crisi humanitària de Darfur, el gran Txad (l'extensió del qual hi dificulta les infraestructures) i la República Democràtica del Congo, rica en or i coltan. Però els recursos naturals no sempre equivalen al fet que tot vagi bé. "Al Congo, l'abisme entre l'Estat i la societat s'ha fet més profund", apunta Iñigo Macías, coordinador del programa de desenvolupament de la Fundació CIDOB. Cinc països africans, doncs, copen el rànquing. Cinc exemples de tensions que arrosseguen el llast colonial. Macías, però, no ho veu així. "Han passat molts anys des de la divisió colonial. El factor fonamental a l'hora de garantir l'estabilitat és un bon govern".

L'actuació d'organismes internacionals com l'ONU ha tingut resultats desiguals a l'hora d'evitar esfondraments nacionals. Es pot parlar d'èxit relatiu a Libèria i de fracàs a Bangla Desh, un país asfixiat per la saturació de població i els desastres naturals. Tot i els diners abocats des de fora, l'Iraq també és un fracàs (sisè lloc al rànquing), però hi ha indicadors que fan intuir un repunt.

Un nou problema: la crisi mundial pot abocar els organismes internacionals a haver de triar qui ajuden i qui no. Una decisió dura. I política. En qualsevol cas, els processos sempre són llargs i, els resultats, més. Un altre escull és, com diu Macías, que "l'ajut internacional pot induir els canvis, però aquests s'han de liderar des de dins, encara que els seus paràmetres democràtics no encaixin gaire amb els nostres". Només així tindran opcions de sortir-se'n. Si no, els vaixells pirates seguiran solcant les aigües que banyen la Banya d'Àfrica.

>> Ver noticia en la página web de AVUI