 |
 |
|
|
 |
 |
|
La destitución ilegal del Presidente hondureño Manuel Zelaya y su expulsión forzada por parte de las Fuerzas Armadas el pasado 28 de junio de 2009 ha reavivado un escenario golpista que se creía desterrado de América Latina. La respuesta de rechazo ha sido unánime por parte de todos los países de la región, incluyendo a los Estados Unidos, por parte de la Organización de Estados Americanos y por toda la Comunidad Internacional, con una firme condena por parte de la Organización de Naciones Unidas. A pesar de las irregularidades y las tensiones previas vividas en el país centroamericano el triunfo de una acción golpista es intolerable y supondría un retroceso hacia varias décadas atrás, cuando los conflictos nacionales y regionales asolaban la región. (+ info)
...
|
|
|
|
|
Whoever is the winner of the Afghanistan Presidential elections, the new President will have his work cut out to meet the very considerable political and development challenges facing his country - in addition to coping with the ongoing security situation (others will talk more openlyabout war) - and conflict-related concerns. (...) Autor: Emma Hooper. Senior Adviser to CIDOB’s Asia Program & Associated Professor, EADA
|
...
|
|
|
|
Concernant les pays en développement, la diversité des raisons avancées pour expliquer l’origine de la crise actuelle du capitalisme mondial ne doivent pas tromper - pas davantage que la tentative de certains dirigeants de ces pays d’accréditer l’idée que l’économie de leur pays serait « découplée » de celle des Etats-Unis et que le rebond économique ne saurait manquer d’être au rendez vous d’ici la fin de 2009. Autores: Francis Ghilès Senior Researcher, CIDOB, Omar Aloui Directeur de AgroConcept (Rabat), Guillaume Alméras Consultant (Paris)
|
|
 |
|
|
|
 |
 |
|
 |
|
 |
 |
|
 |
 |
|
 |
 |
 |
|
 |
|
 |
|
Documentos CIDOB América Latina; 30
A partir de final dels anys seixanta, en el món occidental es van multiplicar els moviments socials, al mateix temps que la sociologia va subratllar les seves “novetats”. Tanmateix, observem grans diferències entre les perspectives adoptades per les ciències socials, a Amèrica Llatina, d’una banda, i a Europa i Amèrica del Nord, de l’altra. En aquests últims, les teories de l’acció col·lectiva van suscitar un nombre important de recerques empíriques i vius debats, en particular sobre el model de la mobilització dels recursos. A Amèrica Llatina, una aproximació vers els valors, les identitats i la sociologia del subjecte va ser predominant. Durant el període de les democratitzacions, la sociologia política es va situar a mig camí entre l’acció i l’observació. Aquest article presenta primer aquests enfocaments, proposa algunes hipòtesis explicatives de les seves divergències i després subratlla les continuïtats. En una segona part, mostra com el recurs a les aportacions de la sociologia de les mobilitzacions és necessari per enriquir les perspectives habitualment difoses pels moviments socials d’Amèrica Llatina.
 |
| Autor/a:
Camille Goirand |
|
|
 |
 |
|
 |
|
 |
 |
|
 |
 |
| 23 de Juliol -
Fundació CIDOB |
 |
 |
 |
|
 |
Durante la presentación del Anuario Internacional CIDOB 2009, el ministro de Asuntos Exteriores y de Cooperación, Miguel Ángel Moratinos, anunció la presencia del presidente del gobierno José Luis Rodríguez Zapatero a la próxima cumbre del G-20 en Pittsburg. La asistencia de España en la cumbre se confirma tras la invitación cursada por el presidente de los Estados Unidos, Barack Obama, al pr...
|
|
 |
 |
 |
 |
| 3 de Juliol -
Programa Desenvolupament |
 |
 |
 |
|
 |
El passat 29 de juny, el Castell de Castellet, seu de la Fundació Abertis, va acollir el primer seminari de l’Agenda de Desenvolupament Africà (ADA) amb el títol “Integració Regional a Àfrica: èxits i perspectives”.
|
|
 |
 |
|
 |
 |
|
 |
 |
| 10 de Septembre -
Programa Migracions |
 |
 |
 |
|
 |
Els últims anys, la investigació sobre migracions s’ha vist confrontada per profundes transformacions en la definició de fronteres, en un context d’ampliació de la Unió Europea. L’objectiu d’aquest seminari és tractar tant els aspectes institucionals com normatius de les polítiques de migració i fronteres impulsades per la Unió Europea i els seus Estats Membres. La idea és promoure un marc d’investigació que examini la relació entre les respostes ofertes pels sistemes migratoris al continent, com també l’emergència d’una definició de frontera exterior de la Unió Europea.
El seminari vol tractar tres dimensions –conceptual, institucional i política– i centrarà la seva atenció en temes com el control fronterer i la securitització, l’externalització de polítiques migratòries, el discurs institucional de la UE en matèria de gestió de fronteres, l’ètica de la migració, i els debats teòrics entorn dels conceptes de migració i fronteres, entre d’altres.
Coordinadors:
Gemma Pinyol, Programa Migracions, Fundació CIDOB Ricard Zapata-Barrero, GRITIM, Universitat Pompeu Fabra
 |
| Lloc:
Sala Maragall, Fundació CIDOB. C/ Elisabets, 12. 08001 Barcelona |
 |
| Organitza:
Grup d’Investigació Interdisciplinari en Immigració (GRITIM), Universitat Pompeu Fabra, i Programa Migracions, Fundació CIDOB. |
 |
| Informació: Assistència lliure amb places limitades. |
|
|
 |
 |
 |
 |
| 15 de Septembre -
Programa Migracions |
 |
 |
 |
|
 |
Cidob at the 14th International Metropolis Conference
...
Workshop: Facing the crisis: ¿migrations in the crossroad?
This workshop aims to examine the effects of the economic crisis in the migration flows, but also its impacts on the migration policies and instruments. As long as several destination countries are hampering the regular ways of migrants entry, debates should be done on the effects of these actions in the regular/irregular stocks of migrant populations; labour conditions and precariousness, and also on the social responses (racism explosions, etc.) in this new context.
Organiser(s): Gemma Pinyol, CIDOB Foundation. Joaquín Arango, Complutense University of Madrid. Participants: Jeff Dayton-Johnson, OECD (France). Beátrice Knerr, University of Kassel (Germany). Laura Zanfrini, ISMU Foundation (Italy)
...
Workshop: ‘Door-Knocking’: Migration and border management in Southern and Eastern Europe
This workshop will examine and compare how the European Union manages to control its Southern and Eastern borders. On one hand, border control is implemented by member states and by FRONTEX as an European action. On the other one, member states are running different mechanisms of intervention with countries of origin and destination (visa facilitation; bilateral agreements; etc.). Discussion about these instruments could help in understanding how the EU is ‘protecting’ its borders.
Organiser(s): Ruth Ferrero, Complutense University of Madrid. Gemma Pinyol, CIDOB Foundation.
Participants: Justyna Frelak, Institute of Public Affairs (Poland). Ana Maria López Sala, CSIC (Spain. Valsamis Mitsilegas, Queen Mary – University of London (United Kingdom). Elena Nikiforova, FAFO (Norway)
 |
| Lloc:
Copenhagen, Denmark |
 |
| Organitza:
Metropolis |
 |
| Informació: Assistència lliure. |
|
|
 |
 |
|
 |
 |
|
 |
 |
 |
|
 |
559 biografies per conèixer el perfil i la trajectoria dels dirigents polítics mundials en el seu doble context nacional i internacional, en constant actualització.
Destaquem els perfils de:
 |
 |
|
 |
Croacia -
Primera ministra
|
 |
|
La inesperada dimisión el 1 de julio de 2009 de Ivo Sanader convirtió cinco días después a Jadranka Kosor, hasta entonces viceprimera ministra y ministra de Asuntos de la Familia y los Veteranos, en la primera mujer jefe de Gobierno de Croacia, amén de presidenta del primer partido del país, la conservadora Unión Democrática Croata (HDZ). Una antigua periodista especializada en los relatos humanos de la guerra de la independencia nacional (1991-1995), Kosor fue reclutada para la política por el presidente Franjo Tudjman y luego sirvió con idéntica fidelidad al primer ministro Sanader. Este doble discipulado ha suscitado dudas sobre su experiencia y capacitación, máxime en una coyuntura harto complicada como la presente, con las negociaciones de adhesión a la UE bloqueadas y la crisis económica golpeando con severidad.
|
|
 |
 |
 |
|
 |
Lituania -
Presidenta de la República
|
 |
|
La comisaria europea de Programación Financiera y Presupuestos ganó de manera contundente en su país en mayo de 2009 las elecciones que el 12 de julio la convertirán, a los 53 años, en la primera presidenta de la República de Lituania tras cuatro titulares varones. Economista independiente de línea liberal, Dalia Grybauskaitė trabajó en varios gobiernos de distinto signo, desde derechistas hasta socialdemócratas, antes de ingresar en 2004 en la Comisión Europea, donde se ha distinguido como una vehemente defensora de impulsar el gasto comunitario en competitividad e investigación. Titular de una alta oficina con atribuciones políticas limitadas aunque nada desdeñables, la popular Grybauskaitė ha indicado que intentará ejercer su peso institucional en el sistema parlamentario para ayudar al país a salir de su peor crisis económica desde la emancipación de la URSS.
|
|
 |
|
|
 |
 |
|
 |