El cosmopolitisme ha esdevingut avui un tema candent per a les ciències socials i necessita una anàlisi des de diferents enfocaments sobre la identitat i el sentit de pertinença. Tenint en compte les reflexions i els plantejaments teòrics recents sobre cosmopolitisme, a partir de la perspectiva una mica escarmentada del segle XXI, Craig Calhoun qüestiona les bases socials per al cosmopolitisme i la importància persistent del nacionalisme i d'altres solidaritats mitjanceres.

Craig Calhoun és professor de Ciències Socials a la New York University, director de l’Institute for Public Knowledge i president, des de l’any 1999, del Social Science Research Council, prestigiós institut d’investigació de sociologia amb seu en la mateixa ciutat. Les seves principals àrees d’investigació són el nacionalisme, l’espai públic i les transformacions que el procés de globalització ha comportat en la vinculació de l’individu amb el seu entorn. És autor de llibres com Critical Social Theory: Culture, History and The Challenge of Difference (Basil Blackwell, 1995); Nationalism (University of Minnesota Press, 1997); Nations Matter: Citizenship, Solidarity, and the Cosmopolitan Dream (Routledge, 2007). Ha publicat en premsa alguns articles com: Roots of Radicalism: Tradition, the Public Sphere, and Early 19th Century Social Movements (University of Chicago Press) i Cosmopolitanism and Belonging (Routledge).

Traducció simultània

Es prega confirmació d’assistència al telèfon 902 400 973

Trobada entre representants d’administracions públiques catalanes i experts per debatre, d’una banda, els continguts de l’informe GOLD-CGLU sobre descentralització a la Mediterrània preparat per la Diputació de Barcelona i, de l’altra, sobre com consolidar aquesta prioritat en el futur.

18 i 19 de septembre 2008

Les innovacions tecnològiques i la mundialització han contribuït a transformar les pràctiques culturals. Les fronteres que delimiten l’àmbit del fet cultural –àmbit extensiu, polèmic i ambigu– dels altres sectors de l’activitat humana –el treball, la política, l’art– es desplacen. Les múltiples formes de comunicació, interacció i de mediació que coexisteixen en les nostres societats estructuren un espai públic en extensió, configurat per pràctiques culturals diverses. Per a alguns, aquest espai públic unifica i banalitza els comportaments personals; per d’altres, al contrari, la seva extensió causada per fenòmens transculturals obre nous desafiaments, noves possibilitats de plenitud i intercanvis.

Contra el que se sol creure, França és un dels països europeus en què el desavantatge escolar dels estudiants d’origen immigrant i natius és un dels menors d’Europa. Aquest taller explora quines són les diferències en el rendiment d’aquests dos col·lectius en aquests dos països, i analitza els èxits i fracassos de les seves polítiques educatives en aquesta matèria. A més del rendiment, el taller explora quin és l’impacte que provoca la concentració d’immigrants en determinades escoles sobre el rendiment mitjà dels col·legis espanyols i francesos, un fenomen de gran intensitat en ambdós països. Existeix, tal vegada, un desavantatge associat a la concentració d’immigrants? Quines solucions se solen proposar i a quin preu? Per respondre a aquestes preguntes s’utilitzarà la informació disponible en l’últim estudi PISA de l’OCDE i del Panel d’Estudiants de Secundària del Ministeri d’Educació a França.

22 i 23 de setembre de 2008

El propòsit del seminari és reunir en un debat professors i investigadors de la Universidad de La Habana i d’universitats i centres d’investigació de diversos països europeus (Regne Unit, Alemanya, Països Baixos, França i Espanya). Entre els temes previstos estan les vies d’inserció internacional en el món globalitzat; els processos de desenvolupament en el context de la globalització; les connexions entre desenvolupament, benestar i polítiques socials; les relacions entre Cuba i els països de la UE en l’àmbit del comerç, les inversions i el turisme; i, finalment, hi haurà una taula rodona on s’analitzaran els espais de cooperació acadèmica europeo-cubanes.

El sud-est europeu, enfrontat recentment a una sèrie d’esdeveniments crucials, des de la declaració d’independència de Kosovo a la crisi política a Turquia, mira impacient cap a una Unió Europea abstreta novament amb la reforma institucional. La conferència tractarà les implicacions per al futur de la regió des de la perspectiva de properes ampliacions de la Unió Europea i de l’OTAN, com també qüestions de seguretat, democràcia, immigració i lluita contra el crim organitzat.

Olli Rehn, comissari de la UE per a l’Ampliació; Carl Bildt, ministre d'Afers Exteriors de Suècia, Giuliano Amato, exprimer ministre d’Itàlia i president de la Comissió Internacional sobre Balcans; Ishak Alaton, president del grup Alarko d’Istanbul, i Ivan Krastev, director del Centre for Liberal Strategies de Sofia, debatran amb representants polítics i analistes procedents de tots els països del sud-est d’Europa.

Tradicionalment, els països del sud d’Europa han tingut una actitud més tímida que els seus veïns del nord en la promoció dels drets humans al Nord d’Àfrica i Orient Mitjà. ¿En quina mesura ha canviat això? ¿De quins instruments disposa Espanya? ¿Quines són les seves àrees i països prioritaris? Aquestes són algunes de les qüestions tractades en la investigació de Laura Feliu, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, que es presentarà en aquest taller de debat, en el qual s’implicaran diferents actors vinculats amb les polítiques de promoció dels drets humans en la conca mediterrània.