 |
 |
|
|
 |
 |
 |
 |
| 22 de Febrer -
Programa Desenvolupament i Cooperació |
 |
 |
 |
|
 |
José Luis Machinea, secretari executiu de la CEPAL, Enrique Iglesias, secretari general iberoamericà, Narcís Serra, president de la Fundació CIDOB, i David Vegara, secretari d’Estat d’Economia, van presentar a Casa América el llibre fruit de les ponències realitzades en el seminari ADI, Agenda de Desenvolupament Iberoamericà, celebrat a Barcelona l’octubre de 2006.
|
|
 |
 |
 |
 |
| 18 de Febrer -
Programa Mediterrània |
 |
 |
 |
|
 |
La Fundació CIDOB va organitzar, amb la col·laboració del Congrés dels Diputats i Casa Árabe, la presentació del número 79-80 de la Revista CIDOB d’Afers Internacionals, dedicat a la política àrab i mediterrània d’Espanya. Aquesta presentació va anar acompanyada d’una taula rodona amb representants de partits polítics.
|
|
 |
 |
|
 |
 |
|
|
|
 |
 |
|
 |
 |
| 1 de Abril - 9h30 -
Programa Àsia |
 |
 |
 |
|
 |
 |
| Lloc:
Fundació CIDOB. C/ Elisabets, 12. 08001 Barcelona |
 |
| Organitza:
Fundació CIDOB |
 |
| Informació: Assistència lliure amb places limitades. |
|
|
 |
 |
 |
 |
| 3 de Abril - 8h30 -
Programa Dinàmiques Interculturals |
 |
 |
 |
|
 |
 |
| Lloc:
Palau dels Reis de Mallorca |
 |
| Organitza:
Université de Perpignan, Université Paul Valéry, Montpellier, Programa Dinàmiques Interculturals de la Fundació CIDOB, Universitat de Barcelona. |
 |
| Informació: Assistència lliure. |
|
|
 |
 |
 |
 |
| 7 de Abril - 16h -
Programa Mediterrània |
 |
 |
 |
|
 |
 |
| Lloc:
Sala Maragall, Fundació CIDOB. C/ Elisabets, 12. 08001 Barcelona |
 |
| Organitza:
Programa Mediterrània de la Fundació CIDOB |
 |
| Informació: Assistència lliure amb places limitades. |
|
|
 |
 |
 |
 |
| 8 de Abril - 18h -
Programa Amèrica Llatina |
 |
 |
 |
|
 |
 |
| Lloc:
Sala Campana, Fundació CIDOB. C/ Elisabets, 24. 08001 Barcelona |
 |
| Organitza:
Programa Amèrica Llatina de la Fundació CIDOB |
 |
| Informació: Assistència lliure amb places limitades. |
|
|
 |
 |
|
 |
 |
|
|
|
 |
 |
|
|
|
 |
 |
|
 |
 |
 |
|
 |
511 biografies per conèixer el perfil i la trajectoria dels dirigents polítics mundials en el seu doble context nacional i internacional, en constant actualització.
Destaquem els perfils de:
 |
 |
|
 |
Cuba -
Primer secretario del Comité Central del PCC
|
 |
|
En Cuba, el 24 de febrero de 2008, en votación realizada por la Asamblea Nacional, Fidel Castro ha sido oficialmente sustituido por su hermano Raúl como presidente del Consejo de Estado, o jefe del Estado, y por ende como presidente del Consejo de Ministros y comandante en jefe de las Fuerzas Armadas, a los 19 meses de delegar en aquel todas sus funciones políticas e institucionales y cinco días después de anunciar que no deseaba ser reelegido. El mutis, no completo, ya que por el momento continúa siendo primer secretario del Partido Comunista, del gran líder de la Revolución Cubana de 1959, personaje central en la historia de la segunda mitad del siglo XX, uno de los más longevos dirigentes del mundo, superviviente nato y figura controvertida donde las haya, agudiza la incertidumbre sobre el porvenir de la última dictadura del continente americano, hasta ahora personalizada en extremo en el octogenario autócrata.
|
|
 |
 |
 |
|
 |
Cuba -
Presidente de los Consejos de Estado y de Ministros; segundo secretario del Comité Central del PCC y primer secretario en funciones
|
 |
|
El 24 de febrero de 2008 la Asamblea Nacional de Cuba ha comenzado su séptima legislatura eligiendo, tal como se esperaba, a Raúl Castro, de 76 años, presidente del Consejo de Estado, presidente del Consejo de Ministros y comandante en jefe de las Fuerzas Armadas Revolucionarias, cargos que ha venido desempeñando en funciones, al igual que la primera secretaría del PCC, desde julio de 2006, cuando la enfermedad de su hermano Fidel puso en marcha las previsiones sucesorias. Hasta ahora número dos del régimen como primer vicepresidente del Consejo de Estado, segundo secretario del PCC y ministro de las FAR, el general Castro ha sido el otro gran pilar de la dictadura de partido único que desde hace casi medio siglo rige en Cuba. En su perfil, ensombrecido por la figura omnipresente de su hermano, confluyen una fama de marxista ortodoxo intolerante con toda desafección y un atribuido pragmatismo calculador en el terreno económico, lo que, quizá, le haría inclinarse a favor de reformas de tipo chino, mientras mantiene cerrada la puerta a toda liberalización política.
|
|
 |
|
|
 |
 |
|
 |