El tràfic de persones és avui un fenomen que entra de manera progressiva en les prioritats de les agendes polítiques i socials de molts països europeus. Considerada per Nacions Unides la tercera activitat il·legal més lucrativa de les que existeixen, superada només pel tràfic d’armes i de drogues, ha esdevingut més visible ja que és una activitat transnacional que afecta 127 països d’origen i 137 de trànsit o destí, amb una estimació de víctimes que oscil·la entre les 600.000 i les 800.000 persones. L’atenció cap a aquesta activitat il·legal que, precisament per la seva dimensió d’invisibilitat dificulta la tasca tant dels governs com de les organitzacions internacionals i de la societat civil, ha adquirit major importància en els últims anys, en la mesura que creixien els debats al voltant de les polítiques migratòries. Amb un retrat dels diferents orígens i destins de les rutes de tràfic de persones arreu del món, es destaca en aquestes pàgines la importància d’evitar confusions terminològiques entre el contraban de migrants i el tràfic de persones, especialment a l’hora de gestionar polítiques per fer-hi front. Al costat de les recomanacions de prevenció, processament i protecció fetes l’any 2006 per part de l’Oficina de l’ONU contra la Droga y el Delicte, la Unió Europea, les Nacions Unides i alguns països han optat per respostes que principalment emfatitzen la importància de la cooperació regional i internacional per solucionar el problema.

ISSN: 1132-6107

56 pàg.

Realitza la comanda a Edicions Bellaterra