El 2004 i 2007, les ampliacions de la Unió Europea cap a l’Europa de l’Est van obrir un interessant debat sobre els reptes que la població que s’acabava d’incorporar a la Unió podia suposar per als mercats de treball de la resta de socis. De la mateixa manera que amb l’entrada d’Espanya i Portugal el 1986, els països comunitaris temien que la lliure circulació comportés una allau de treballadors de la nova Europa a la recerca de millors oportunitats laborals. L’existència de fluxos migratoris d’est a oest adquiria, després dels anys en què la dimensió política i ideològica havia tingut un pes substancial, una nova dimensió econòmica fins avui gens representativa. Però a més, l’atenció al fenomen migratori als països de l’Est va posar en relleu l’existència d’un model migratori propi en aquests països, que s’estan transformant de països d’emigració a països d’immigració, i en els quals la immigració temporal, circular i de retorn té una importància més gran que en altres escenaris europeus. Diferents perspectives d’aquest fenomen, com també de la participació de la immigració de l’Europa Central i de l’Est en la societat i el mercat de treball espanyols conformen l’últim número de la Revista CIDOB d’Afers Internacionals.

ISSN: 1133-6595

Realitza la comanda a Edicions Bellaterra