La contradicció entre el manteniment d’una política econòmica ortodoxa i les expectatives de generar condicions de desenvolupament i inclusió social han marcat el primer any de govern subordinant totes les polítiques públiques a la lògica del control de la inflació, el pagament del deute públic i l’augment de la credibilitat al mercat internacional.

Aquesta continuïtat en l’àmbit macroeconòmic contrasta amb les iniciatives innovadores aplicades en política exterior adreçades a la defensa de l’autonomia nacional i del lideratge regional del país en el marc d’una estratègia diplomàtica orientada a l’enfortiment de pols de poder alternatius per equilibrar l’unilateralisme de la política exterior nord-americana. Si l’any 2003 s’ha caracteritzat pel predomini de l’àmbit econòmic enfront del social, un dels principals reptes del govern per a l’any 2004 és complir l’anunciat programa de reformes socials per reduir l’exclusió social i la desigualtat característiques de la societat brasilera.

Alberto Arce (membre de l’Observatori de la Globalització, Universitat de Barcelona), José Cesar Castanhar (professor de la Escola Brasileira de Administraçâo Pública e de Empresas de Fundaçao Getúlio Vargas), Antón Costas (catedràtic de Política Econòmica a la Universitat de Barcelona), Eli Diniz ( professora titular del Instituto de Economía de la Universide Federal de Río de Janeiro), Sonia Fleury (professora de la Escola Brasileira de Administraçao Pública e de Empresas de la Fundaçao Getúlio Vargas i membre del Consell de Desenvolupament Econòmic i Social del Govern Lula), Rafael Grasa (professor titular de Relacions Internacionals i vicerector de la Universitat Autònoma de Barcelona ), Ferran Requejo (catedràtic Dept. Ciències Polítiques i Socials, Universitat Pompeu Fabra) i Brasilio Verduzco (Instituto de Estudios Económicos y Regionales -INESER, Universidad de Guadalajara, México).

161 pàg.

ISSN: 1133-6595

Realitza la comanda a Edicions Bellaterra