La no aprovació del Tractat Constitucional, la discussió sobre la idoneïtat de l’adhesió de Turquia o el debat pressupostari són elements clau de la crisi que travessa actualment el procés d’integració europea durant els més de 50 anys de la seva existència. Ancorat des dels seus inicis a l’origen d’un esquema del que n’ha heretat les deficiències –divergència entre la implicació de les èlits polítiques i la població, interacció de vegades incompatible entre els processos d’integració i d’ampliació o protagonisme històric del duet francoalemany– la incorporació de deu nous Estats Membres ha modificat l’equilibri de forces i el repartiment pressupostari, llastrat encara per l’enorme pes de la Política Agrícola Comuna, i ha introduït la preocupació entre aquells que, fins ara beneficiaris nets de les ajudes comunitàries, se’n veuran perjudicats. Malgrat totes les dificultats “internes” i les percepcions que se’n deriven, a mesura que el finançament de l’Estat del benestar s’encareix per l’envelliment de la població europea i apareix la cara poc amable d’una globalització competitiva que accentua les desigualtats entre els estats i dins les societats de cada país, la Unió Europea es manté a l’exterior, com a model d’integració regional modèlic i actor fonamental per defensar i potenciar aspectes de l’agenda internacional com els drets humans, el multilateralisme o la sostenibilitat ambiental.

ISSN: 1132-6107

48 pàg.

Realitza la comanda a Edicions Bellaterra