Avui, mig segle després de la declaració de la Convenció de Ginebra de 1951, que definia el sol·licitant d’asil com aquella persona que tingués “temors fonamentats de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social o opinions polítiques”, el món ja no es troba en les mateixes circumstàncies. Si fins ara es parlava de refugiats per raons polítiques, religioses o ètniques, actualment existeix la necessitat de parlar de nous refugiats: víctimes de persecució en funció de la seva orientació sexual o gènere, refugiats per raons ambientals o persones desplaçades dins de les fronteres del mateix Estat que, per acció o omissió, no garanteix la seva protecció. En aquest monogràfic s’assenyalen les disfuncions entre els instruments de protecció internacional i la realitat, mitjançant l’aportació de reflexions sobre les noves situacions i realitats d’aquelles persones que necessiten protecció per garantir el seu dret a la vida i el seu dret a residir amb seguretat al seu propi territori

Luis Barranco, membre de Red MSX – Xarxa de Minories Sexuals d’Amnistia Internacional; Pablo Antonio Fernández, catedràtic de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals, Universidad de Huelva; Cristina J. Gortázar, Càtedra Jean Monnet. Professora pròpia, Universidad Pontificia de Comillas; Antoni Lluch, especialista en refugiats; Antoni Salamanca, vicepresident de la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans i membre del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de Barcelona; i Mauricio Valiente, coordinador del Servei Jurídic de la Comissió Espanyola d’Ajut al Refugiat (CEAR)

ISSN: 1132-6107

Realitza la comanda a Edicions Bellaterra