De la biodiversitat mundial s’extreuen recursos alimentaris i sanitaris, necessaris per a la supervivència directa de gran part de la població dels països pobres, i indirecta per a la resta de la població mundial. Aquests recursos genètics, però, es concentren majoritàriament a certes zones del Sud, en especial als boscos tropicals, que han sobreviscut a la destrucció que comporta el model de desenvolupament dominant, en molts casos gràcies al bon ús que n’han fet les comunitats locals i que s’ha transmès entre generacions. En aquest monogràfic es destaca el poc interès que s’ha donat, malgrat les indicacions de la Convenció sobre la Diversitat Biològica, per regular l’accés i el repartiment de beneficis obtinguts pel l’ús i comercialització dels recursos genètics per part de les indústries i empreses del Nord, que al llarg dels anys han aprofitat l’entrada lliure a les regions riques en diversitat biològica. La indústria biotecnològica ha esdevingut, els darrers temps, l’eina i el motor que ha permès incrementar aquesta explotació de recursos fins al punt d'arribar, fins i tot, a la pràctica de la biopirateria. Tenint present el compromís per reduir la taxa de pèrdua de biodiversitat els propers anys, es subratlla la necessitat d’establir una millor relació entre el Conveni relatiu al Comerç Internacional de les Espècies Amenaçades de la Fauna i de la Flora Silvestres (CITES), l’Organització per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i l’Organització Mundial del Comerç (OMC).

Henk Hobbelink, enginyer agrònom, coordinador de GRAIN, Jordi Bigues, periodista i ecologista, Devinder Sharma, analista de polítiques comercials i aliments, Josep Germain i Otzet, biòleg i Patrick Webb, especialista en relacions internacionals.

ISSN: 1132-6107

Realitza la comanda a Edicions Bellaterra