Mediterrània i Orient Mitjà - [11/03/2009]

Eleccions a Israel: Dos pobles que es donen l’esquena

El dia 9 de març, la Fundació CIDOB i el Col•legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya va organitzar un taller de debat sobre les eleccions israelianes del passat 10 de febrer. Aquest taller es va estructurar entorn de la presentació d’una anàlisi a càrrec de Daniel Shenhar, advocat del centre Ha-Mokade de suport a l’individu, col·laborador de l’Observatori Electoral del TEIM-Taller d’Estudis Internacionals Mediterranis i col·laborador de la Fundació CIDOB. La presentació de Shenhar va analitzar els resultats electorals de les últimes eleccions a Israel però també els factors que han marcat la campanya electoral. Després de la seva anàlisi van intervenir Alfred Tovías, economista i internacionalista, expert en les relacions entre la UE i Israel i professor visitant a l’IBEI; Ferran Izquierdo, politòleg i professor de Relacions Internacionals a la Universitat Autònoma de Barcelona; i Joan Roura, periodista i enviat especial de TV3 a Pròxim Orient.

En la seva intervenció, Shenhar va descriure el panorama polític a Israel que va dur a la convocatòria d’eleccions anticipades i va explicar les repercussions del sistema electoral i dels cleavages ideològics i ètnics-religiosos en la vida política del país. Shenhar va emfatitzar que la naturalesa del sistema electoral israelià –proporcional “pur”– genera una gran fragmentació parlamentària i obliga a coalicions amb molts partits. En aquesta ocasió, a més, es dóna la circumstància que la llista més votada (Kadima) no compta amb el suport parlamentari suficient per governar.

Així mateix, Shenhar va explicar els efectes de la brutal campanya militar a Gaza que van reforçar Kadima i el partit laborista però sense arribar a garantir-los suport suficient. Serà, doncs, una aliança entre les dretes i les forces religioses qui governi el país. El resultat del comicis ens allunya, segons ell, d’“una resolució del conflicte amb els palestins”.

Alfred Tovías va destacar la importància que va tenir el vot dels israelians d’origen rus. Va afegir que el president del nou Govern, Benjamin Netanyahu, continuarà en contra de la solució de dos estats però que continuarà intentant convèncer el partit de Livni de formar part d’un Govern de coalició. També va aprofundir sobre les causes de l’ascens del partit Israel Beitenu, qualificat a Europa com a ultradretà però que, segons Tovías, podria arribar a ser més pragmàtic, per exemple donant suport a la separació entre Estat i religió o en l’acceptació de la solució dels dos estats. D’altra banda, Tovías va discrepar amb Shenhar afirmant que la crisi de Gaza havia tingut un impacte escàs sobre els resultats electorals.

Ferran Izquierdo, per la seva part, va assenyalar el caràcter particularment bèl·lic de l’última campanya electoral a Israel. A més, va advertir sobre els riscos imminents que suposa la divisió d’una societat en ètnies, tal com proposa Lieberman (líder Israel Beitenu). Izquierdo va assenyalar que a diferència del Likud, laboristes, Kadima o Israel Beitenu poden ser favorables a la creació de dos estats però que els condicionants que exigeixen (defensa del mur, modificacions territorials) fan inassumible l’oferta per als palestins.

Joan Roura va coincidir amb Izquierdo en el fet que es pot observar una pèrdua de confiança en el Govern israelià. Va assenyalar que no hi hauria victòria militar i que partits com Hamàs surten cada vegada més forts, personificant la resistència a l’ocupació i el canvi en un escenari polític palestí caracteritzat per la corrupció. També va apuntar que, tot i que en diferents nivells, Israel i Hamàs no es reconeixien mútuament i que ambdós ignoraven les lleis i resolucions internacionals. Segons Roura, desgraciadament s’està avançant cap a un procés de “batustanització” que ens allunya de qualsevol perspectiva de pau.

Després de la presentació, va tenir lloc un debat animat amb els altres participants del taller. Entre d’altres aspectes es van plantejar les dificultats per concloure un acord de pau, el paper que podien desenvolupar els actors internacionals (en especial la nova Administració nord-americana), les diferències entre els conceptes de dreta i esquerra a Europa i a Israel o la desaparició de les qüestions socials i econòmiques de la campanya electoral israeliana.

Una vegada més, el debat que va acollir la Fundació CIDOB va reflectir l’alt grau d’emotivitat que genera el conflicte al Pròxim Orient però també va evidenciar la necessitat de posar sobre la taula diferents punts de vista i la conveniència d’observar els processos electorals com a moments d’especial interès en la definició del futur de la Mediterrània i Orient Mitjà.