Programa Europa - [16/10/2009]

Iceland and the EU: the road ahead. Esmorzar Europeu amb Jón Baldvin Hannibalsson, exministre d’Exteriors i Comerç Internacional d’Islàndia

“Necesitamos a la Unión Europea porque solos no podemos resolver nuestros problemas”

Islàndia, que viu la pitjor crisi econòmica de la seva història, va sol·licitar la seva entrada a la Unió Europea el passat mes de maig. L’exministre d’Exteriors islandès, Jón Baldvin Hannibalsson, el qual va negociar a final dels anys vuitanta un acord amb la UE que li dóna accés al mercat únic, va analitzar a l’“Esmorzar Europeu” de CIDOB la relació de mutu interès que tindria per a Europa l’entrada d’un nou soci escandinau. Va destacar la rellevància del debat per al Govern espanyol, ja que l’inici de les negociacions podria coincidir amb la Presidència espanyola del Consell a principi de l’any vinent.

Un dels fruits inesperats de la crisi ha estat l’acostament d’Islàndia a la Unió Europea. Hannibalsson va subratllar dos esculls perquè aquesta aproximació es materialitzi en una adhesió que en el cas de l’altre país escandinau que no n’és membre, Noruega, va fracassar en dues ocasions. El primer, la falta de consens polític en un país que després de només mig segle de recuperada independència veu perillar novament la seva autonomia davant el gegant comercial europeu. Hannibalsson va descriure l’actual “paradoxa política islandesa” on el govern de la primera ministra Jóhanna Sigurdardóttir és una aliança en minoria de socialdemòcrates, proeuropeistes, i el partit verd d’esquerra, oposat fermament a la candidatura per considerar que l’ingrés comportarà la pèrdua del control nacional sobre els recursos pesquers. Aquesta serà, precisament, la fina línia vermella sobre la qual pengin les negociacions: “mantenir el control sobre un recurs vital per a l’economia islandesa”. No en va l’explotació dels immensos caladors en les seves aigües ha arribat a representar el 80% de la seva economia. Encara és recent el record de les “Cod Wars” amb el Regne Unit en els anys setanta pels drets de pesca a l’Atlàntic Nord.

La UE i Islàndia: una relació d’interès mutu?

L’exministre d’Exteriors islandès és bon coneixedor de les dificultats de les negociacions, l’inici de les quals, de complir-se la presumible “llum verda” en el Consell de desembre, podria coincidir amb la Presidència espanyola de la UE a principi de 2010. Hannibalsson va negociar al final dels vuitanta l’acord d’entrada d’Islàndia en l’Àrea Econòmica Europea. Un acord que ofereix accés al mercat únic europeu i del qual formen part la resta dels seus socis a l’European Free Trade Association (Noruega, Liechtenstein) excepte Suïssa. Per aquest acord, l’entrada d’Islàndia podria tancar-se, des del punt de vista tècnic, de forma ràpida ja que només hi ha 9 dels 35 capítols pendents. Un afer que ha aixecat recels als països balcànics (Macedònia i Croàcia) que porten un lustre esperant l’entrada a la UE. No obstant això, la negociació pot encallar-se ja que entre els temes pendents figura la qüestió fonamental per a Islàndia de la Política Pesquera Comuna. Segons el polític islandès, la UE representa no només una opció de necessitat immediata, ja que Islàndia necessita socis i experts que l’ajudin a tornar la confiança al país dels inversors internacionals, sinó també l’única alternativa que pot garantir estabilitat i benestar a llarg termini. Ja que, després de la profunda crisi “Islàndia no pot resoldre per si mateixa els problemes als quals s’enfronta”.

Per a Hannibalsson no solament hi haurà avantatges per al nou soci en la integració amb la UE. Veu també rendes geopolítiques per al continent. El desglaç a l’àrtic, per l’escalfament global, està redibuixant la carta nàutica de la política. Noves rutes comercials marítimes amb Amèrica del Nord i l’Est Asiàtic canviaran els equilibris econòmics durant la propera dècada. A més, els immensos recursos naturals ocults sota el gel situen Islàndia i la resta de països escandinaus en una posició immillorable pel seu accés directe que la Unió Europea podria aprofitar per contrarestar la seva dependència energètica amb Rússia.

Temps d’assumir responsabilitats

Islàndia, que va viure una dècada de benestar desconegut amb el boom dels bancs d’inversió, pateix ara la pitjor crisi de la seva història amb el col•lapse del seu sistema bancari i la devaluació de la corona a la meitat del seu valor a principi de 2007. Hannibalsson va qualificar la crisi no només d’econòmica sinó també d’institucional i política, ja que van fallar el Govern, el banc central i la resta d’institucions que havien de vetllar pel benestar dels ciutadans.

Islàndia, país en fallida, després de negociar un préstec amb Rússia, va recórrer al Fondo Monetario Internacional (FMI) el novembre de 2008. El pla de rescat de l’FMI, amb un préstec de 4.600 milions d’euros, preveu un pla d’austeritat fiscal i dràstica reducció del deute públic, que és la segona més gran de les economies desenvolupades darrere del Japó i que representa gairebé el doble del producte interior brut. Hannibalsson va criticar el pla ja que es trobava en les antípodes del que estan fent la resta de països, amb plans d’estímul i despesa pública per atenuar la paràlisi del sector privat. Va qualificar el pla com “una medicina equivocada en un moment equivocat i en el lloc menys indicat”. El polític islandès creu que ha arribat el moment que els responsables siguin jutjats i assumeixin les seves responsabilitats. Hannibalsson va culpar el “fonamentalisme neoliberal” de principi de segle que es va traduir en una desregulació i privatitzacions sense control. Per això la societat islandesa se sent estafada i una part de l’opinió pública percep certa humiliació en l’ajuda que una petita illa demana a la resta d’Europa.

>> Més informació a:

“Iceland’s Ruling Parties Reach Agreement on EU” (Iceland Review Online, 5 de maig 2009)
“Has Iceland really adopted two-thirds of EU legislation?” (EUobserver, 29 de juliol, 2009)
“Iceland's application acknowledged” (Consillium homepage, 27 de juliol, 2009)
“Iceland Gets Help to Recover From Historic Crisis” (IMF, 2 de desembre, 2008)