Migracions - [19/12/2008]

VI Seminari Immigració i Europa: Reptes globals, respostes locals

El món local és l’àmbit en què conflueix un fenomen global com la migració. És en aquest escenari on la diversitat i la pluralitat de les societats es fan més visibles i des d’on també cal oferir respostes innovadores en termes de gestió, integració i convivència. Amb el propòsit d’examinar diferents experiències en aquest àmbit a nivell europeu, els dies 11 i 12 de desembre es va celebrar a Barcelona el VI Seminari Immigració i Europa amb el títol “Reptes globals, respostes locals”.

El seminari, organitzat anualment per l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona i pel Programa Migracions de la Fundació CIDOB, va permetre reflexionar sobre els desafiaments que enfronten les administracions locals en la gestió del fenomen migratori. En la inauguració de l’acte, el president de la Fundació CIDOB, Jordi Vaquer, i la presidenta delegada de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Imma Moraleda, van destacar la rellevància d’analitzar aquest tema dins de l’actual context de crisi econòmica, els efectes de la qual es fan patents en els espais locals.

La conferència inaugural, a càrrec del catedràtic de Sociologia Lorenzo Cachón, va dibuixar el marc rellevant en funció de tres variables: un temps econòmic de crisi, en què la recessió augmenta el risc d’exclusió social en les classes populars i, entre aquestes, els immigrants; un temps polític on hi ha major risc de populisme xenòfob; i un temps social marcat per una por fluïda, ambigua, que pot convertir-se en un planter per als conflictes associats a la immigració. Després de presentar el panorama de la migració a Espanya, Cachón va subratllar que l’actual crisi ha augmentat les taxes d’atur en la població immigrant (un 10% entre espanyols i un 17% entre els estrangers no comunitaris); i va insistir en el fet que el fenomen migratori deu abordar-se des de la lògica d’una fórmula en aparença matemàtica: E+3R+R (Eficàcia en la gestió dels fluxos; polítiques de Redistribució, Reconeixement i Representació; i Respecte). En aquest sentit, els governs locals tenen un particular desafiament en la canalització d’aquestes polítiques i en el desenvolupament de “sensors” per detectar potencials conflictes; així com en l’articulació de mesures d’integració, lluita contra la discriminació, reforçament del diàleg social i millora en les condicions de vida dels barris.

La primera sessió va estar dedicada al marc competencial que regeix la gestió de la immigració en les administracions locals i es va posar èmfasi en la necessitat d’equilibrar millor la distribució de responsabilitats i recursos en l’àmbit municipal. La resta de les sessions del seminari van estar enfocades a l’anàlisi de projectes que, des de l’àmbit local i des de la societat civil, s’han desenvolupat en diferents països europeus. D’aquesta manera, va ser possible posar en comú exemples concrets de bones pràctiques en matèria de migració en àmbits com la cohesió social, la integració de joves i dones immigrants, la diversitat i la convivència. Així mateix, es van exposar iniciatives dedicades al desenvolupament de xarxes que connecten ciutats i municipis per compartir experiències en polítiques d’integració i ciutadania.

A la sessió de clausura, juntament amb Jordi Vaquer van participar Estrella Rodríguez, directora General per a la Integració dels Immigrants del Ministeri de Treball i Immigració; Josep González-Cambray, secretari adjunt d’Immigració de la Generalitat de Catalunya; i Teresa Llorens, coordinadora de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona. En l’àmbit general ,en aquest espai es va concloure que cal orientar l’acció cap a diversos desafiaments: afrontar el fenomen migratori des de la proximitat, millorar la definició de competències i recursos, fer efectives les polítiques de ciutadania, adequar els serveis públics a les noves necessitats, sensibilitzar la població i promoure iniciatives d’integració que permetin avançar cap a una societat cohesionada.