Programa Migracions - [21.06.2007]

Creix el nombre de refugiats al món

Pablo Zapata, de l’oficina de l’ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) a Espanya, va assenyalar que la commemoració del Dia Mundial del Refugiat d’enguany anava acompanyada de “la preocupació per l’increment, després de cinc anys, del nombre de refugiats existents”. Zapata va realitzar aquestes declaracions durant Els reptes de la protecció internacional, un seminari coorganitzat per la Fundació CIDOB, el Comitè Català de l’ACNUR i la Fundació ACSAR.

A la primera part del seminari es van plantejar els reptes actuals de l’asil i el refugi. En aquest sentit, Zapata també va apuntar pròxims reptes que ACNUR haurà de tenir en compte com la recerca de nous donants públics i privats per finançar les operacions humanitàries, els instruments per garantir la seguretat en els fluxos de refugiats, el procés de regionalització de l’asil sota principis de protecció internacional o la gestió de fluxos mixtos irregulars.

Sense abandonar el debat sobre els reptes actuals de l’asil i el refugiat, Oriol Casanovas, catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat Pompeu Fabra, va recordar que és potestat dels estats garantir l’entrada de població estrangera i que, encara que existeix el dret a sortir del propi país, no es garanteix el dret d’entrada a qualsevol altre. Per al catedràtic, els reptes més importants que s’han d’afrontar són conseqüència del que no es va preveure en la Convenció de Ginebra de 1951, com els desplaçats interns o els fluxos d’immigració irregular, entre d’altres.

En examinar el cas dels sol·licitants d’asil i refugiats a Espanya, Bartolomé José Martínez García, de l’Oficina del Defensor del Poble, va subratllar la creixent discordança entre el paradigma legal sobre la protecció internacional i l’ús del concepte d’asil. Martínez García també va criticar la fal·làcia que justifica l’enduriment de les lleis d’asil per evitar un suposat flux incontrolat d’immigrants irregulars.

Per la seva banda, Irene Claro, coordinadora de l’Equip de Refugi i Immigració de la Secció Espanyola d’Amnistia Internacional, va destacar els problemes detectats a les zones frontereres, especialment a l’interregne que separa el territori espanyol del marroquí a Ceuta i Melilla. La falta d’assistència lletrada o la informació poc clara que reben els possibles sol·licitants d’asil a Canàries van ser altres dels temes que va abordar la representant d’Amnistia Internacional.

Més tard, Anna Terrón, secretària per a la Unió Europea de la Generalitat de Catalunya, va explicar el procés que se segueix per a l’elaboració d’una política d’asil comuna a la UE. Terrón va assenyalar que aquest tema sempre s’ha tractat des de la perspectiva de la immigració i el control de fluxos. La secretària de la Generalitat per a la UE va explicar també que el procés d’harmonització dels estàndards i condicions d’asil a la UE va començar al Consell de Tampere de 1999. No obstant això, el paper del Consell i la necessitat d’elaborar propostes per unanimitat expliquen les dificultats que hi ha hagut per avançar en la construcció d’un sistema d’asil que vagi més enllà dels mínims comuns compartits. Per a Terrón, la Comissió Europea va promoure un debat sobre aquest tema, amb la presentació del Llibre Verd sobre el futur sistema europeu comú d’asil, la Unió Europea ha de buscar la fórmula per afrontar el repte de no buidar el dret d’asil i d’evitar externalitzar responsabilitats sobre l’asil.

Abans del debat, el director de l’Instituto de Derechos Humanos de Deusto, Eduardo J. Ruiz Vieytez, que va apostar per tenir en compte la dimensió cultural i identitària dels refugiats, va afegir, a la protecció jurídica i a la integració social i econòmica, la protecció de la diversitat cultural i religiosa. Per a Ruiz Vieytez no es tracta d’establir nous textos legals, sinó d’afavorir noves interpretacions, més acords amb les noves realitats d’aquests.

La jornada de commemoració es va tancar amb una taula rodona, moderada pel també exiliat Eulogio Dávalos, en què es van barrejar les experiències personals de diferents refugiats. Mentre Montserrat Abelló, Carmen Piqueras i Salomé Roset van recordar el seu exili a Xile, Modika Bah, Serguei Nikishckenkov, Bashkim Shehu com també l’escriptor Salem Zenia (acollit pel PEN Català) van explicar les seves vivències com a refugiats a Catalunya.

Finalment, el també refugiat José Luís Nvumba va recordar que “l’existència d’un refugiat és la constatació del fracàs de la protecció dels drets humans en alguna part del món”.

>> Consulteu el programa de l’activitat (pdf 52kB)