Programa Mediterrània - [11.03.2008]

Unió per a la Mediterrània o Comunitat Euromediterrània?

Eduard Soler, coordinador de Programa Mediterrània de la Fundació CIDOB, va participar en un seminari titulat “La iniciativa de la Unió Mediterrània i el Procés de Barcelona” organitzat per l’Institut d’Estudis de Seguretat de la Unió Europea. Aquest seminari, celebrat el 7 de març a París, va reunir nombrosos experts, d’ambdues ribes de la Mediterrània, per parlar del possible impacte de la iniciativa de Sarkozy en la política mediterrània de la UE.

Jacques Hutzinger, del Ministeri d’Afers Exteriors francès, va presentar les darreres novetats de la iniciativa, assenyalant fins a quin punt la proposta inicial ha anat evolucionant i remarcant la decisiva incidència de l’acord franc-alemany del 3 de març per al futur de la proposta. Erwan Lannon, professor de la Universitat de Gant, va fer una anàlisi jurídica de les diferents modalitats d’interconnexió de la Unió per a la Mediterrània amb marcs ja existents, com ara el Procés de Barcelona, la Política Europea de Veïnatge i el 5+5. Roberto Aliboni, vicepresident de l’Instituto d’Affari Internazionali de Roma, va aportar reflexions sobre la necessitat de mantenir l’acquis del Procés de Barcelona davant nous plantejaments que impliquen una reorientació geopolítica.

Les tres ponències van donar lloc a un fructífer debat entre els participants al seminari. Entre altres qüestions, es va mostrar cert escepticisme amb relació a un calendari massa ajustat, si es vol arribar a la cita del 13 de juliol amb una proposta ben construïda i consensuada amb tots els socis. També van destacar que desconeixien si el Procés de Barcelona acabaria incorporant la Unió per a la Mediterrània com un subprojecte o bé si aquesta Unió seria la nova denominació del Procés de Barcelona. La segona hipòtesi manté la incertesa de si el canvi de nom implicaria també un canvi de naturalesa.

En el marc d’aquest debat, Eduard Soler va posar de manifest que, igual que l’any 2005 es van crear unes expectatives desmesurades, motiu pel qual la cimera de Barcelona va generar frustració, correm el risc que la Unió per a la Mediterrània incompleixi també les expectatives que està generant. Segons Eduard Soler, per tal que la situació no es repeteixi, calen tres condicions. En primer lloc, no podem confiar únicament en el capital privat, cal multiplicar els fons públics destinats a promoure reformes, infraestructures i polítiques socials en els països mediterranis. Si no ho fem així, en aquesta nova etapa només es finançaran projectes capaços de produir beneficis empresarials. En segon lloc, cal molta transparència respecte el procés de selecció dels projectes objecte de finançament i respecte els criteris de selecció establerts. En tercer lloc, s’ha de fugir de la grandiloqüència. Segons Soler, el terme “Unió” proposat per Sarkozy no reflecteix les aspiracions del projecte. Un nom més modest, com Comunitat Euromediterrània, proposat ja per l’informe d’EuroMeSCo de 2005, s’adaptaria millor a les ambicions de la iniciativa. Respecte aquest punt, l’àmplia majoria de participants va manifestar el seu acord.

Aquest seminari va posar en evidència que disposem encara d’un ampli marge per acabar de definir l’estructura i les accions de la Unió per a la Mediterrània. Tot i que els líders dels països membres de la UE i els seus socis mediterranis són els principals responsables de la definició de la proposta, la contribució al debat dels centres d’investigació pot tenir un paper important.