Programa Mediterrània - [26.09.2007]

Les eleccions marroquines mostren progressos en termes de transparència

La Fundació CIDOB, el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs deCatalunya i l’Observatori Electoral del Taller d’Estudis Internacionals Mediterranis (TEIM) van organitzar a la Sala Maragall un seminari en què es van analitzar els resultats de les últimes eleccions marroquines, celebrades el proppassat 7 de setembre. El seminari, dividit en dues taules de debat, va analitzar el sistema electoral i polític marroquí, com també el desenvolupament de les eleccions, els resultats i les seves possibles implicacions.

Joan Vintró, de l’Observatori de les Institucions del Marroc, va posar de manifest la imatge negativa que des d’Espanya es té del sistema polític marroquí, malgrat els avenços que ha experimentat durant les últimes dècades. Aquesta idea fou corroborada també per Manuel Gómez-Acebo, subdirector general d’Àfrica del Nord del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació. El moderador de la primera taula va recordar que el Marroc celebra eleccions legislatives des del 1963, fet que ha dut els diferents actors polítics a un aprenentatge basat en els processos passats. No obstant això, Vintró va afirmar que en aquest país magrebí continuen presents una sèrie de pràctiques, com la compra de vots, que semblen difícil d’eradicar.

El periodista d'El Periódico de Catalunya, Antonio Baquero, moderador de la segona taula rodona, va celebrar els progressos que es van produir en matèria de transparència durant les últimes eleccions marroquines, resultats avalats per la presència d’un gran nombre d’observadors internacionals.

Per la seva banda, Bernabé López García, director del TEIM, va explicar que, des de la seva independència, el Marroc té un sistema multipartit promogut per la monarquia. Aquest sistema electoral ha evolucionat fins a l’aparició de partits amb programes molt similars, que responen a interessos personals més que a una voluntat de defensar l’interès general i que es tradueix en un Parlament atomitzat. Per a López García, aquest escenari tan fragmentat fa gairebé impossible l’obtenció d’àmplies majories per governar i provoca la formació de grans coalicions. Aquest escenari dificulta la presa de decisions i beneficia especialment el poder.

En aquest context, Mohammad El Ayadi, catedràtic de Sociologia a la Universitat Hassan II, va argumentar que la reforma de la Constitució, promoguda per partits minoritaris, sembla estar lluny de convertir-se en una realitat. Els grans partits polítics, que es beneficien de la situació actual, no volen promoure la reforma, i el seu consens amb altres formacions es fa complicat per la balcanització de l’escenari polític. Sobre els resultats del comicis, El Ayadi va atribuir la derrota del PJD al creixent multipartidisme en l’islam polític, amb més d’un partit que el representa. També ho va explicar davant una certa normalització de l’islam polític dins del sistema marroquí.

Victòria Veguilla, membre del Grup d’Estudis i Investigacions de la Mediterrània, i Said Kirhlani, del TEIM, van advertir del perill de limitar l’anàlisi a escala nacional o local. Ambdós van suggerir combinar les dues línies d’anàlisi i contextualitzar els resultats per dibuixar una imatge el més fidel possible a la realitat. Els ponents van destacar que des del punt de vista local cal tenir en compte que persisteixen una sèrie de pràctiques que han condicionat els resultats nacionals, ja que molts dels principals partits es van recolzar en notables locals, basats en el personalisme. En molts casos van recórrer a la compra de vots, situació decisiva en els resultats definitius. Davant la possible compra de vots en aquestes eleccions, Veguilla va puntualitzar que la no intervenció de l’Administració no equival a la seva neutralitat.

Laura Feliu, professora de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona, va comentar que encara és aviat per preveure l’evolució de la política exterior en aquest nou cicle, però que aquestes polítiques no solen canviar molt ja que obeeixen a interessos a llarg termini. Per a Feliu, a més cal tenir en compte que al Marroc l’elecció del ministre d’Exteriors depèn directament del Palau Reial.

Manuel Gómez Acebo va declarar que les relacions entre Espanya i el Marroc travessen un bon moment i va valorar positivament les reformes empreses pel país veí, tot i que va reconèixer que aquestes reformes no avancen al ritme que desitjaria la societat marroquina. També va subratllar l’interès espanyol per tal que avancin les relacions entre els dos països i va exposar que el marc de la Política Europea de Veïnatge brinda una magnífica oportunitat perquè el Marroc estrenyi les relacions amb la Unió Europea en forma d’un Estatut Avançat.

Tots els ponents van analitzar l’augment significatiu de l’abstenció, especialment en el segment comprès entre els 18 i 24 anys. També va créixer el vot en blanc i nul, circumstància interpretada com un desencant amb el sistema polític marroquí per uns, i com un acte voluntari i conscient de protesta contra aquest sistema, pels altres.

També es va analitzar l’escassa representació de dones al Parlament marroquí. Els participants van subratllar que el principal inconvenient de la llista femenina és que no ha aconseguit sensibilitzar la societat de la necessitat d’introduir més dones en els òrgans de direcció dels partits, sinó que es manté com un mecanisme de quotes. A més, es va incidir en els problemes de desenvolupament del Marroc com un dels factors que dificulten el procés de reforma política, ja que la transformació duradora del país passa també per una transformació econòmica i social.

>> Consulteu l’especial de l’Observatori Electoral

>> Vegeu programa complet de l’activitat  (pdf 35kB)