Programa Mediterrània - [06.11.2006]

La implicació internacional al Líban: no només compta el fet militar

Narcís Serra, president de la Fundació CIDOB, va advertir de les dificultats per aconseguir una pau duradora al Líban si la comunitat internacional oblida els principis de la Seguretat Humana. Serra va realitzar aquestes declaracions a la presentació d'una taula rodona, organitzada pel Programa Mediterrània de la Fundació CIDOB i l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMED), en què es va analitzar el paper de la comunitat internacional al Líban després del conflicte originat a la regió aquest estiu.

A part de la intervenció del president de la Fundació CIDOB, l'acte va comptar amb la participació de Senén Florensa, director general de l’IEMed; Mosbah- al-Ahdab, diputat sunnita al Líban; Tomás Alcoverro, corresponsal de La Vanguardia a Beirut (Líban); Fred Halliday, professor de la London School of Economics i de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI); Álvaro Iranzo, director general de Política Exterior per a la Mediterrània, Pròxim Orient i Àfrica del Ministeri d'Afers Exteriors; Rosa Meneses, periodista del diari El Mundo; Samir Moubarak, ambaixador del Líban a Espanya; i Nadim Shehadi, investigador al Chatham House de Londres. (Consulteu programa) (pdf 183kB)

Sobre la valoració de la implicació internacional al Líban, Rosa Meneses va mostrar la seva preocupació pel que fa al fet que la militarització relegui a un segon pla l'agenda de reconstrucció. La periodista de El Mundo, que va cobrir com a corresponsal el conflicte del Líban, va destacar també les tensions que viu la política libanesa, les dificultats de creació d'un govern d'unitat nacional i la infrarepresentació xiïta en les estructures de poder.

En la mateixa línia, Tomás Alcoverro va advertir del risc que la FINUL (Força Interina de Nacions Unides al Líban) sigui percebuda com una força d'ocupació. El corresponsal de La Vanguardia va aportar una visió pessimista sobre el desenvolupament actual dels esdeveniments. “S'ha instaurat la cultura dels cònsols, una influència dels representants internacionals al Líban més gran que l'habitual en altres països”.

En contraposició amb l'opinió d’Alcoverro, Mosbad al-Ahdab va subratllar que la FINUL no és vista com una força d'ocupació, sinó al contrari. Segons el diputat sunnita del Líban, que va criticar durament la ingerència siriana i iraniana al conflicte “un importantíssim segment de la població libanesa dóna suport a la resolució 1701 del Consell de Seguretat de Nacions Unides”.

Però no només es va parlar del paper europeu en el conflicte libanès, sinó també de la influència d'altres països. Nadim Shehadi va destacar la importància de la cada vegada més tensa relació entre l’Iran i Estats Units. L'investigador del Chatham House de Londres va recalcar que “la presència europea a la FINUL proporciona un nou significat a les relacions transatlàntiques, ja que la política nord-americana a la regió pot afectar als soldats europeus desplegats al Líban”.

A més, Fred Halliday va manifestar que la posició d’altres dos importants actors en el conflicte com Iran i Hizbollah no es limita al fet militar. El professor de la London School of Economics i de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI) va descriure el conflicte com “la primera guerra israelo-iraniana”, presagiant que no seria l'última. Halliday també va afirmar que “no estem davant d’un conflicte de frontera, sinó de reconeixement de sobirania”.