Programa Mediterrània - [05.02.2008]

La Fundació CIDOB a l’onzena trobada del Fòrum d’Investigadors del Món Àrab i Musulmà

Lisboa, 2 de febrer de 2008

Els dies 1 i 2 de febrer va tenir lloc a la capital portuguesa l’onzena edició de les trobades del Fòrum d’Investigadors del Món Àrab i Musulmà (FIMAM) que va reunir gairebé un centenar d’investigadors de diferents disciplines i procedències geogràfiques. El FIMAM és una iniciativa de cooperació científica i informació que va néixer l’abril de 1995 d’un grup d’investigadors universitaris de l’Estat espanyol i que s’ha convertit en un punt de debat i discussió que afavoreix el coneixement entre diferents línies d’investigació i l’intercanvi d’informació i experiències.

Diferents investigacions, dutes a terme des de la Fundació CIDOB o que compten amb el seu suport, van estar presents en aquesta trobada. Eduard Soler, coordinador del Programa Mediterrània de la Fundació, va compartir amb els participants les grans línies de treball de la seva tesi doctoral sobre l’evolució de les relacions euro-turques, llegida el desembre de 2007. Soler va argumentar que arran d’aquesta investigació, s’observa que les reformes dutes a terme a Turquia han estat una condició necessària però no suficient per entendre per què la UE va decidir obrir les negociacions d’adhesió amb Turquia. I és que la seva tesi doctoral demostra que els canvis de naturalesa política produïts en el si de la UE són determinants per explicar el canvi de posició de diferents actors europeus i de la UE en el seu conjunt respecte a la qüestió turca.

Daniel Shenhar, assistent d’investigació dels programes Mediterrània i Migracions de la Fundació CIDOB, va presentar els resultats preliminars d’una investigació sobre l’evolució de la cultura de seguretat a Israel. Aquesta cultura està marcada, segons Shenhar, pels conceptes d’autosuficiència i dissuasió. Shenhar va explicar que sense entendre com es forja l’Estat és molt difícil entendre la percepció israeliana de la seva seguretat i la manera de garantir-la. I sense comprendre aquest punt no es poden comprendre les decisions d’Israel en les seves relacions amb els veïns i la seva decisió de participar, amb més o menys entusiasme, en marcs regionals de cooperació. El desig d’autosuficiència i de dissuasió continua sent, segons Shenhar, el corrent dominant de la cultura de seguretat, que es tradueix en un clar unilateralisme. Tot i així, Shenhar va subratllar l’existència d’indicis que alguns sectors a Israel comencen a qüestionar els resultats produïts per aquesta concepció.

Laia Carbonell, col·laboradora del Programa Mediterrània de la Fundació CIDOB, va presentar la investigació que pròximament veurà la llum com a Document de Treball de la Fundació. Aquesta investigació intenta aclarir si les polítiques europees en matèria de promoció democràtica al Marroc han estat un element important en el procés d’obertura política d’aquest país. Carbonell va destacar que tant en la dècada dels noranta com en l’actualitat hi ha hagut una coincidència d’interessos entre la monarquia i la UE. La UE desitja reformes polítiques però no necessàriament un canvi radical del sistema polític i els seus eventuals efectes desestabilitzadors al Magrib. La monarquia, al mateix temps, està disposada a donar alguns passos d’obertura però sense que això qüestioni el seu paper prominent en el sistema polític marroquí. En la seva intervenció, Laia Carbonell va assenyalar que amb les actuals negociacions de l’estatut avançat, la UE podria oferir a les elits marroquines més incentius per a la reforma en un moment en què l’abstenció a les eleccions de 2007 va posar de manifest la creixent pèrdua de legitimitat del sistema.

Per la seva banda, Ferran Izquierdo, professor de Relacions Internacionals de la UAB, va presentar al FIMAM les línies mestres del projecte finançat per la Fundació CIDOB sobre transicions polítiques en el món àrab, del qual n’és l’investigador principal. Un projecte en què també participen diversos membres del FIMAM i que, a través d’un marc analític comú sobre l’estructura de poder, analitza la major o menor predisposició a la reforma en diversos països àrabs.

Aquestes i moltes altres intervencions van tornar a confirmar la utilitat d’un marc de diàleg acadèmic com el FIMAM que, en aquesta ocasió, va tenir com a novetat la implicació de diversos investigadors portuguesos. El FIMAM continua sent un referent per a les noves generacions d’investigadors però també per a acadèmics ja consolidats que han fet de l’estudi del món àrab i islàmic el centre dels seus treballs.

>> Vegeu Programa (pdf 71kB)

>> Més informació: http://www.fimam.org/