Programa Mediterrània - [12.06.2007]

“Estats Units no ha satisfet els motius pels quals va envair l’Iraq”

Joost Hiltermann, director d’Orient Mitjà i Nord d’Àfrica de l’International Crisis Group, va afirmar que Estats Units no ha aconseguit satisfer els motius pels quals va envair l’Iraq, en la conferència Omplint el buit de seguretat a l’Iraq: anàlisi de l’estratègia nord-americana. A l'acte, celebrat a la Sala Jordi Maragall de la Fundació CIDOB, i coorganitzat per Casa Àrab - Institut Internacional d'Estudis Àrabs i del Món Musulmà, es va analitzar l’estratègia d’Estats Units a l’Iraq. A la conferència també va participar Fred Halliday, professor de la London School of Economics i de l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals.

Segons Hiltermann, Estats Units va envair l’Iraq per enderrocar el règim dictatorial i instaurar un Govern democràtic que servís d’exemple per a la regió, desproveir al país d’armes de destrucció massiva, acabar amb Al Qaida i advertir el Govern de l’Iran de les conseqüències de seguir amb el programa nuclear. Segons el director d’Orient Mitjà i Nord d’Àfrica de l’International Crisis Group, els nord-americans no han complert cap d’aquests objectius, ja que actualment encara no hi ha un Govern democràtic al país que pugui assumir la seguretat de la seva població, no s’han trobat armes de destrucció massiva, Al Qaida s’ha reforçat i els iranians han vist com augmentava la seva influència a la regió davant el caos a l’Iraq.

A part dels motius de la invasió, Hiltermann va repassar els principals errors i les possibles solucions del conflicte. Per a l’expert, el primer error fou basar la invasió en un informe realitzat per un reduït grup de neoconservadors assessorats per militars del Pentàgon que no van tenir en compte la CIA, el Departament d’Estat i les Nacions Unides, i que no preveia mesures d’estabilització, reconstrucció o institució de l’ordre una vegada finalitzada l’ofensiva militar.

Hiltermann va apuntar que aquesta invasió unilateral i sense el consentiment de l’ONU ha aixecat les sospites d’alguns països. S’especula que, malgrat les seves declaracions d’intencions, Estats Units perseguia motius menys legítims, com l’accés als jaciments de petroli o el suport als interessos israelians.

El director d’Orient Mitjà i Nord d’Àfrica de l’International Crisis Group va exposar que els errors més grans després d’enderrocar Saddam Hussein van crear buits de seguretat, polítics i d’administració. La destitució de l’Exèrcit iraquià sense tenir formada una policia eficient o mecanismes de control van crear l’important buit de seguretat. A més, el fet d’excloure del nou Govern iraquià els líders polítics contraris al règim per, al seu lloc, col·locar iraquians exiliats, així com la falta de presa de decisions dels americans van deixar un gran buit de poder.

Per finalitzar, Hiltermann va proposar solucions a la crisi, plantejant tres possibles escenaris. En el primer, caldria posar fi a la inseguretat i violència actuals perquè el Govern iraquià pugui reprendre el control. El segon passaria per la partició del país en tres zones: kurda, xiïta i sunnita, amb la dificultat afegida de traçar una frontera per a la interacció històrica entre comunitats. El tercer significaria l’esfondrament del país i l’ocupació de part del seu territori per Turquia i l’Iran, amb els efectes desestabilitzadors que es produirien a tota la regió.

Segons Hiltermann, el fet de no trobar una solució al conflicte afegiria conseqüències negatives, com el flux de refugiats a Jordània i Síria, la intensificació del terrorisme i l’augment del preu del petroli, a més de la repercussió que aquest fet tindria en l’economia mundial.

Per la seva part, Fred Halliday, professor de la London School of Economics i de l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals, va predir que aquest conflicte esdevindria el conflicte principal de la zona: entre l’Iran i els seus aliats d’una banda, i Estats Units i els seus aliats de l’altra, ja que ambdós països han perdut el control.

Halliday també va alertar dels perills de la divisió de l’Iraq, ja que els iranians no accepten aquesta solució, i que la creació d’una regió kurda podria portar a la seva invasió per part de Turquia. Tot això, sense tenir en compte els efectes que tindria per al prestigi d’Estats Units i de la democràcia, en general.

En el debat, també es va analitzar l’origen de l’enfrontament entre xiïtes i sunnites, i com canviarien les perspectives de solució si guanyessin els demòcrates a les pròximes eleccions presidencials nord-americanes.

>> Per a més informació, vegeu invitació adjunta (pdf 206kB)