Programa Mediterrània - [11.04.2008]

Canvis en l’estructura del poder en el món àrab?

Més de vint investigadors van participar els dies 7 i 8 en un seminari sobre poder i règims polítics en el món àrab actual que es va celebrar a la Fundació CIDOB. Aquest seminari és el resultat d’una investigació dirigida des de principi de 2007 per Ferran Izquierdo, professor de Relacions Internacionals a la Universitat Autònoma de Barcelona, i finançada per la Fundació CIDOB. És un projecte que identifica les elits, l’estructura de poder, els moviments d’oposició i la resposta dels governs a aquests moviments, en diversos països àrabs i que, per tant, ens acosta a les dinàmiques internes d’aquests països.

Des de Mauritània a l’Aràbia Saudita, passant pel Marroc, Algèria, Egipte, Palestina, Síria, Jordània i Líban, es van presentar els resultats de tots i cadascun dels estudis realitzats. Aquestes anàlisis ens permeten extreure algunes conclusions com, per exemple, que els països àrabs no són diferents ni excepcionals i que els processos de canvi polític (o de no canvi) en aquests països responen a una lògica universal: la voluntat d’acumular i preservar poder d’una elit davant de possibles elits competidores.

Al llarg d’aquest dia i mig d’anàlisi i discussió es van poder remarcar evolucions polítiques molt diferents. En casos com Algèria estem parlant d’estats rendistes que obeeixen pautes específiques. A Mauritània, sense anar més lluny, s’ha dut a terme un procés de transició democràtica des del mes d’agost de 2005. A Síria, en canvi, l’estructura de poder i l’autoritarisme de l’Estat romanen inalterats.

Es van tractar, així mateix, les diferents fases prèvies per les quals sol passar un procés de transició cap a la democràcia: els tímids processos d’obertura i pluralisme, estats d’autoritarisme competitiu o semicompetitiu, etc. No obstant això, els estudis presentats en aquest seminari no van deixar massa lloc per a l’optimisme. Allà on s’han produït processos d’obertura política i on es gaudeix d’un cert grau de pluralisme, com en el cas del Marroc, no sembla que es pugui aspirar a curt o mig termini a un procés democratitzador total. En el cor del món àrab, el procés de successió que es pot produir en la Presidència egípcia en un futur no gaire llunyà tampoc no anuncia canvis substancials.

Aquestes investigacions han estat realitzades per investigadors espanyols o que han desenvolupat la seva carrera acadèmica a Espanya. En aquest grup trobem noms ja consolidats en l’acadèmia espanyola com Maria Angustias Parejo, de la Universidad de Granada, Ignacio Álvarez-Ossorio, de la Universitat d’Alacant, o Aurelia Mañé, de la Universitat de Barcelona. Juntament amb ells, s’ha donat cabuda a noves generacions d’investigadors com Amaia Goenaga, de la Universidad Autónoma de Madrid, o Athina Kemou, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Amb un esperit de debat acadèmic al més alt nivell, la Fundació CIDOB va convidar experts de reconegut prestigi com Fred Halliday, de l’IBEI, Gemma Martín Muñoz, directora general de Casa Árabe, Bernabé López, director del TEIM, o Jean-François Legrain, del GREMMO de Lyon, per tal que comentessin els estudis de cas presentats en la Fundació CIDOB. Tot això va donar lloc a un dia i mig de debat intens que sortirà pròximament a la llum en forma d’un llibre col·lectiu.