Programa Europa - [04.04.2008]

Les relacions exteriors de la Unió Europea. Esmorzar europeu amb Eneko Landáburu, Director general de Relacions Exteriors, Comissió Europea

14 de març, 2008

El director general de Relacions Exteriors de la UE va fer balanç de l’activitat exterior de la Unió Europea en el moment actual que, va considerar, de transició, des de les Relacions Exteriors centrades en afers econòmics i comercials cap a una veritable política exterior. Va destacar que el món percep la identitat europea com un model de referència en democràcia, seguretat, prosperitat i integració regional. Va assenyalar que l’impacte global d’Europa, encara que de soft power, destaca pel seu lideratge com a soci comercial i primer donant en Ajuda al Desenvolupament. Va assenyalar, tanmateix, que la UE encara no és un actor polític per les divisions internes entre els seus membres i va posar com a exemple la guerra de l’Iraq o el cas de Kosovo.

Va assenyalar la importància que tenen les innovacions del Tractat de Lisboa per fer avançar la política exterior europea. La figura de l’alt representant fusionada amb la del comissari de Relacions Exteriors, i elevat a vicepresident de la Comissió, donarà coherència vertical, per unificar criteris amb altres comissaris (política comercial, cooperació, energia, etc.), i horitzontal amb la Política de Seguretat i Defensa. A més, donarà visibilitat a nivell ministerial. El nou servei exterior comptarà amb millors mitjans, va afegir.

Per recórrer el llarg camí cap a una UE com a actor global, va demandar una major reflexió i anàlisi dels líders europeus sobre les prioritats i estratègies que s’han de seguir. Creu que encara que l’ideal seria avançar en la comunitarització, les cooperacions reforçades, les avantguardes dels països que vulguin avançar són una solució intermèdia.

En referència a l’actualitat de la cimera de caps d’Estat, protagonitzada pel projecte d’Unió per a la Mediterrània amb què Sarkozy volia rellançar les relacions amb els veïns del sud i que, finalment s’ha acabat integrant al Procés de Barcelona per l’oposició d’Alemanya, Landáburu va assenyalar que la Comissió acceptaria qualsevol iniciativa que creés valor afegit a les estructures existents (Política de Veïnatge i Procés de Barcelona). Aclarint qualsevol dubte sobre les diferències de la Comissió amb les iniciatives de líder francès, va observar que Sarkozy és més europeista que Chirac.

El director de Relacions Exteriors també va reflexionar sobre els límits geogràfics de la Unió encara imprecisos per l’ambigüitat del procés negociador de l’adhesió de Turquia, a la qual s’oposa França, després d’haver donat suport a l’adhesió durant la presidència de Chirac. Va precisar que el país, pont amb el món musulmà, ha fet grans progressos i que la Unió Europea ha de fer una reflexió profunda i donar una resposta més clara davant el greu risc real que finalment Turquia compleixi amb totes les condicions per a l’adhesió i, per decisió política, es rebutgi la seva adhesió. Això causaria, segons la seva opinió, una greu crisi no solament amb Turquia sinó amb l’entorn regional. Va afegir que si el context polític no és favorable, caldria buscar alternatives sense descartar cap possibilitat (també l’adhesió) en el futur.

Finalment, sobre les relacions amb els Estats Units, va defensar l’aprofundiment en les relacions ja que, segons el seu parer, Europa comparteix els mateixos valors (defensa de la democràcia, drets humans) però, va assenyalar que això no impedeix a la UE poder dissentir i tenir diferències amb la política de l’Administració nord-americana. Va citar com a exemple la distància que separa les dues ribes en la negociació sobre l’ús d’informació per a la lluita antiterrorista. Va avançar que dels tres candidats, Hillary Clinton és, potser, la millor capacitada per la seva experiència i coneixement dels problemes internacionals.