Programes CIDOB - [08/05/2007]

L’impasse de Xipre en les negociacions entre la UE i Turquia

Stelios Stavridis, responsable de la Unitat d’Estudis Euromediterranis i d’Orient Mitjà a l’Institut de Relacions Internacionals (IDOS) d’Atenes (Grècia), va afirmar a la Sala Campana de la Fundació CIDOB que “la qüestió xipriota no ha encallat les negociacions entre Turquia i la Unió Europea, sinó la situació política que travessa actualment el país turc”. Stavridis va arribar a aquesta conclusió després de realitzar un breu repàs històric del conflicte.

Aquestes declaracions es van produir durant la celebració d’un taller de debat organitzat pels programes Europa i Mediterrània de la Fundació CIDOB en què Stavridis va presentar un article sobre la situació actual a Xipre i el seu efecte en les negociacions entre la Unió Europa i Turquia. Aquest article es publicarà en breu com a Documento de treball número 3 del Programa Europa.

Stavridis va assenyalar també que les versions majoritàries en la premsa espanyola des del 2004 van apuntar al “no” de Grècia i Xipre al Pla Annan com a obstacle principal a la solució, “oblidant la presència il·legal i massiva de tropes turques a la part nord d’Àsia”.

L’autor va criticar la posició de la UE, que, “en comptes de pressionar Turquia perquè retiri les seves tropes i reconegui la República de Xipre (Estat Membre de la UE), se centra en temes tècnics com la unió duanera i el conflicte de ports i aeroports”. Per a Stavridis, “la pressió de la UE sobre Turquia disminueix, circumstància que afecta la credibilitat de l’acció exterior de la UE”.

En el transcurs del taller també es va discutir sobre com dificulten la resolució del problema les divisions internes en el si de la UE i els interessos de països com el Regne Unit (amb bases a la illa), Alemanya, França o Itàlia.

El taller va comptar, a més, amb la participació d’Andreas Kyriacou, professor d’Economia Aplicada de la Universitat de Girona i autor de diversos estudis sobre el conflicte de Xipre. Kyriacou va subratllar que, sobre el terreny, la realitat va canviant a poc a poc. “Cada vegada hi ha més mobilitat a ambdues bandes de la frontera i aquesta porositat està començant a canviar moltes mentalitats”.

No obstant això, l’acadèmic xipriota va coincidir amb Stavridis en el fet que el Pla Annan era una “mala oferta” per a la població greco-xipriota que, necessàriament, s’havia de rebutjar. Kyriacou va sostenir que si s’hagués aprovat el pla, “un espanyol hagués tingut més drets al nord de l’illa que un greco-xipriota”.

En el debat posterior, que es va centrar en les negociacions entre Turquia i la UE, es va reflexionar sobre la particular idiosincràsia de Turquia, davant la seva possible adhesió a la Unió Europea. Entre altres aspectes, es va analitzar si la plena adhesió suposava l’única opció per a la candidatura turca o si es podia contemplar l’oferta d’una associació privilegiada. També es va discutir sobre les motivacions que van dur a Espanya a donar suport a la candidatura turca i sobre la posició de la diplomàcia espanyola amb relació a la qüestió xipriota. Finalment, també es van intercanviar punts de vista sobre el paper que han tingut altres actors com Grècia, Rússia, Estats Units o l’església ortodoxa.