Programa Europa - [16.11.2006]

El Fòrum Espanya-França, un dels èxits de l'any, per a Zapatero i Chirac

José Luis Rodríguez Zapatero, Jacques Chirac i Pasqual Maragall, presidents dels governs d'Espanya, França i Catalunya, respectivament, van participar, a Girona, en el I Fòrum de Diàleg Espanya–França, trobada organitzada per la Fundació CIDOB i per la companyia francesa Veolia Environnement. Celebrat al Centre Cultural Caixa Girona-Fontana d'Or, el fòrum de diàleg, paral·lel a la 19a Cimera Espanya–França, va recollir iniciatives com la creació d'una cadena cultural de televisió franco-espanyola que continuï l'exemple de la franco-alemanya Arte. També van sorgir propostes com la creació d'una oficina, amb seu a Barcelona, que permeti reforçar la cooperació en matèria d'immigració entre Espanya i França; prioritzar la interconnexió elèctrica, i crear un cens de parcs tecnològics, entre altres idees.

El Fòrum de Diàleg Espanya–França, que es va crear amb la intenció d'estrènyer llaços entre la societat civil dels dos països, va comptar amb la participació de més de setanta destacats representants del món cultural, empresarial i acadèmic francès i espanyol. Entre d'altres, per part espanyola: Jordi Mercader (Agbar), Antonio Oporto (ALSTOM), l'arquitecte Ricardo Bofill; Fernando Vallespín, president del Centre d'Investigacions Sociològiques; Ramón de Miguel (Iberdrola); el dramaturg Josep M. Flotats; Marcelino Oreja (grup FCC); el músic Jordi Savall; la biòloga Anna Veiga; l'assagista José Vidal de Beneyto, com també Alberto Navarro, secretari d'Estat per a la UE. Per part francesa, entre d'altres, el premi Nobel de Física Claude Cohen-Tanoudji; la cosmonauta i exministra d'Assumptes Europeus Claudie Haigneré; el president del Consell Econòmic i Social Regional Midi-Pyrénées, Jean-Louis Chauzy; o el president de France Telecom, Didier Lombart Didier Lombart (participants en els grups de treball) (msword 69kB) .

En aquest sentit, Narcís Serra i Henri Proglio, presidents de la Fundació CIDOB i Veolia Environnement, respectivament, van remarcar que aquest nou fòrum “pretén prendre iniciatives concretes i duradores en el temps”.

ZAPATERO, CHIRAC I MARAGALL

En la seva intervenció, José Luis Rodríguez Zapatero va admetre estar molt content de tenir socis europeus i països amics com França. Zapatero va subratllar la gran relació que l’uneix al seu homòleg Chirac, especialment pel seu comportament amb el Govern d'Espanya. El president del Govern espanyol va afirmar que els dos països caminaven “cada dia més junts en aspectes com la cultura, l'empresa, la política, la investigació, els mitjans de comunicació i la universitat”. Zapatero també va reconèixer Catalunya com el motor de les relacions franco-espanyoles. El president espanyol va parlar de la immigració com el repte més destacat del programa bilateral amb França. “Caldrà innovar i buscar un rumb fins ara no recorregut”, va assenyalar.

Per la seva banda, el president francès Jacques Chirac va explicar els fruits de l'avanç en la relació franco-espanyola d'aquest últim any i mig. “S'han donat passos endavant amb la creació del Consell de Seguretat i Defensa comú i amb aquest fòrum de diàleg civil”. A més, Chirac va ressaltar que “s'acaba l'any amb un nou equilibri de relacions entre Espanya i França, que interessa als dos països”.

Prèviament, Pasqual Maragall va remarcar que “Catalunya és el coixí entre Espanya i França”. A més, el president de la Generalitat de Catalunya va voler explicar a Zapatero i a Chirac el motiu pel qual s'expressaria en català en aquest fòrum. “Entendreu el català perquè es troba enmig de l'espanyol i el francès”. En la seva última aparició institucional en el terreny internacional, Maragall va recordar que, en la seva època com a alcalde de Barcelona, París, llavors dirigida per Chirac, va ser una de les rivals en la carrera per acollir els Jocs Olímpics de 1992. “Nosaltres vam ser primer rivals pels Jocs Olímpics i, des d'aquell moment, també amics”.

GRUPS DE TREBALL

L'activitat del Fòrum es va estructurar en grups de treball que van realitzar propostes sobre quatre àrees de debat: intercanvis culturals; investigació i universitat; immigració i integració; i energia i Europa.

Rodrigo Uría, president del Real Patronat del Museu del Prado, va proposar, en nom del grup d'intercanvis culturals, la creació d'una cadena de televisió cultural inspirada en la franco-alemanya Arte. “És molt important, des del punt de vista cultural, a més de generar treball i qualitat”, va afirmar Uría. El grup d 'intercanvis culturals també va voler denunciar “el fantasma dels atacs a la llibertat de creació i expressió que s'estan produint a Europa”. Uría va remarcar que “pensàvem estar a una Europa demòcrata”, lamentant la censura, l'autocensura i les prohibicions.

L'advocat i catedràtic Eduard Sagarra, com a portaveu del grup d'immigració, va proposar la creació d'oficines o organismes específics als països d'origen dels immigrants, per millorar la cooperació en les nacions d'acollida. Sagarra també va afirmar la necessitat d'una “cooperació internacional, regional i comunitària, per tractar el futur de la immigració”. A més, el grup d'immigració va reclamar la “creació i aprovació d'una carta de drets i deures dels immigrants que arriben a Europa”.

El grup d'investigació va estar representat a la taula de conclusions per Claudie Haigneré, cosmonauta i exministra d'Afers Europeus, que va proposar intensificar la cooperació en matèria d'investigació i universitat. Haigneré va demanar la “creació d'un cens de parcs tecnològics”, a més de generar un intercanvi de talent hispano-francès. Haigneré també va parlar de crear el “programa Erasmus Picasso”, una prolongació de l'Erasmus, que busqui associacions amb empreses. La consellera de presidència d'ESA considera que els alumnes que realitzin l'intercanvi “haurien de viure en una família per integrar-se millor al país d'acollida”.

Com a portaveu del grup d'energia, Ramón de Miguel, assessor d'Iberdrola, va afirmar la necessitat de la cooperació en matèria energètica d'Espanya amb França. “Actualment, Espanya és una illa en el continent europeu”. A més, de Miguel es va queixar del dèficit en interconnexions que existeix a Espanya. “Podria entrar en vies de solució si s'apliquessin les directrius de la Unió Europea”.

Projectat amb l'ambició de convertir-se en una reunió anual i que se celebri de manera alternativa entre Espanya i França, les conclusions i recomanacions dels participants en aquest Fòrum de Diàleg Espanya–França es lliuraran als caps d'Estat i de Govern dels dos països, amb vista a la pròxima Cimera franco-espanyola, que se celebrarà el 2007 a França.