Notícies del CIDOB

Compartir:
BECK-Serra

 

Dinàmiques Interculturals - [08/03/2007]

La construcció política i social del risc, segons Ulrich Beck

Ulrick Beck, catedràtic de Sociologia de la Universitat Ludwig-maximilian de Munic i professor visitant de la London School of Economics, va explicar la seva visió sobre la construcció política i social del risc, en una conferència organitzada pel Programa Dinàmiques Interculturals de la Fundació CIDOB a l’Auditori Caixa Catalunya de la Pedrera de Barcelona.

Considerat un dels sociòlegs contemporanis més prestigiosos, en la seva anàlisi per comprendre la societat mundial del risc en què vivim, Ulrick Beck és autor, entre altres títols, de La Europa cosmopolita; La individualización; El normal caos del amor: las nuevas formas de relación amorosa; La democracia y sus enemigos; La sociedad del riesgo; i ¿Qué es la globalización?

Beck va descriure la societat mundial del risc com “una solució sistèmica de maneig dels riscos i inseguretats introduïdes per la modernització, que han alterat durant el procés les dinàmiques de l’organització social”. Segons el sociòleg, “el risc representa l’anticipació de la catàstrofe, una percepció que sovint ignora les mateixes precondicions que el generen”. En aquest marc, el catedràtic alemany considera que la sociologia hauria d’estudiar aquestes percepcions si no es concreten en un risc projectat en el fet real.

En el context de les societats modernes, Beck creu que cal “debatre, prevenir i aprendre a manejar satisfactòriament el risc, amb la finalitat de fer front a la induïda histèria política i a la percepció de la por, difosa, sovint, a través de pràctiques comunes utilitzades pels mitjans de comunicació de masses”.

“Dramatitzar i institucionalitzar els riscos incita a la seva sociabilització, els fa més palpables en el vessant simbòlic de la realitat”, segons el sociòleg alemany. A més, l’anticipació de desastres és una forma d’acció social que no té solament efectes negatius, sinó també positius com en “les lluites a escala global engendrades pel discurs sobre el canvi climàtic”, va afegir Beck.

Després d’haver introduït breument les dinàmiques de la ironia del risc (la prevenció d’un perill que no es pot comprovar), Beck va subratllar tres característiques pròpies del risc mundial: la deslocalització geogràfica, el caràcter hipotètic de la seva magnitud i la no compensatorietat.

El catedràtic de la Universitat Ludwig-Maximilian de Munic centra en la ciutadania l’esperança d’un canvi futur en unes institucions que, de moment, pateixen cert grau de desconfiança. Beck també subratlla la importància de “la cosmopolitització i de les noves aliances com a resposta a l’actual repte de la societat, una forma de fer front a aquestes responsabilitats, tant des de la societat civil com des de les institucions”.

Patrocinat per

logo_fcc

Fotografies




Cerca de notícies

Cerca de notícies

Dates