Programa Desenvolupament i Cooperació - [21.04.2008]

El codesenvolupament a debat, un nou concepte?

El passat 18 d’abril, Enric Royo, coordinador del Programa Desenvolupament de la Fundació CIDOB, va participar en el Primer Congrés Internacional de Codesenvolupament . Organitzat pel Centre de Cooperació per al Desenvolupament Rural de la Universitat de Lleida , va reunir durant quatre dies experts acadèmics, representants d’administracions públiques, d’organitzacions no governamentals i d’associacions d’immigrants, per debatre la teoria i la pràctica del codesenvolupament. Després d’analitzar l’origen del concepte, i les dificultats existents per consensuar una única definició, com també aprofundir en les complexes i multidimensionals relacions entre migracions i desenvolupament, es van tractar les experiències pràctiques i diferents visions del codesenvolupament per part de les administracions públiques i agents de cooperació.

En la seva relatoria sobre les polítiques públiques de codesenvolupament dutes a terme per l’AECID, l’ACCD, el Fons Català de Cooperació i l’Ajuntament de Lleida, Enric Royo va sintetitzar les intervencions de cadascun dels seus representants, destacant especialment les diferències existents en les seves aproximacions i processos. Algunes administracions han iniciat el seu suport pràctic a projectes abans d’establir una estratègia definitòria, mentre que altres estableixen primer un marc conceptual i estratègic per promoure posteriorment la seva aplicació pràctica. Les administracions locals són les que han acumulat més experiència en aquest nou enfocament. En general, les experiències són tan recents i limitades que encara és aviat per procedir a una avaluació que estableixi conclusions i recomanacions. Enric Royo va orientar el debat cap a la reflexió sobre l’existència substancial o no del concepte de codesenvolupament, a si en el fons s’està parlant de conceptes tradicionals de desenvolupament i cooperació, però amb la incorporació d’un agent nou, o simplement estem intentant aplicar coherència entre polítiques migratòries, de cooperació al desenvolupament i d’integració social. Royo també va destacar alguns elements positius de la praxi de codesenvolupament, com el treball cooperatiu que obliga a aprendre i a conviure amb la diferència, així com el fet que genera una inevitable reflexió sobre conceptes i models de desenvolupament, de cooperació, i de convivència en les nostres pròpies societats. Va alertar sobre una excessiva concentració de l’atenció i de la responsabilitat en l’immigrant com a actor de desenvolupament al seu país d’origen, com també en la temptació de reorientar l’ús de les remeses econòmiques. Aquests enfocaments, va concloure Royo, ens poden fer perdre de vista que la manera que els diners privats es transformen en públics és a través d’una fiscalitat adequada en els països d’origen.