Programa Àsia - [04.10.2007]

Les migracions a la Xina i Europa: semblances raonables

Experts del fenomen migratori procedents d’universitats xineses van subratllar en un taller de debat a la Fundació CIDOB la centralitat que existeix en el seu país sobre les migracions entre camp i ciutat, els fluxos de les quals han desplaçat uns 150 milions de persones.

Organitzat pel Programa Àsia de la Fundació CIDOB, la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya i el Centro de Estudios Rurales y de Agricultura Internacional (CERAI), el taller de debat va reunir experts del fenomen migratori europeu i xinès que van debatre els reptes que es plantegen en aquest àmbit en ambdós continents. L’acte es va celebrar en el marc del II Fòrum Xina-Europa, un esdeveniment impulsat per la Fundació Charles Léopold Mayer pour le progrès de l’Homme i que organitza més de 40 tallers temàtics a Europa i una trobada dels seus participants en les sessions plenàries celebrades a Brussel·les els dies 6 i 7 d’octubre.

Els experts en migracions a la Xina van coincidir en recordar que la població desplaçada havia passat a formar part d’una nova realitat social en què es produeixen pèrdues de reconeixement administratiu i en què conviuen dues identitats tradicionals a la Xina: els camperols i els urbanites.

Per la seva part, la visió dels experts en migracions a Europa es va centrar principalment en la revisió del concepte de ciutadania, les polítiques europees d’immigració, els models d’integració i la gestió de fluxos i fronteres.

Chloé Froissart, especialista en la Xina contemporània, va plantejar la necessitat de revisar el sistema Huko, un procediment administratiu mitjançant el qual, es registra la residència a la Xina. Froissart es va lamentar que el sistema Huko es trobi massa burocratitzat, fet que provoca que una gran part dels immigrants interns xinesos no sol·licitin el canvi de residència per via administrativa i quedin exclosos del registre oficial. La politòloga va recordar que la falta de certificat de residència a la ciutat d’acollida impedeix els ciutadans accedir a serveis públics bàsics com la salut o l’educació. D’aquesta manera, els immigrants camperols esdevenen ciutadans de segona classe a les grans ciutats, discriminats per la seva procedència i la seva irregularitat administrativa.

Els nens immigrants, el paper de les dones a les migracions, la proliferació de les ONG, el paper del sistema educatiu i les divergències d’interessos entre el Govern central i els regionals foren altres dels temes que van analitzar els experts xinesos.

Joaquín Beltrán, antropòleg social i expert en la diàspora xinesa, va afirmar que les migracions entre països europeus són comparables a les migracions internes xineses, ja que el gegant asiàtic és un país que conté les dimensions del continent europeu. Beltrán també va recordar que “el no reconeixement legal-administratiu dels immigrants, comú en ambdues societats, constitueix una de les fonts de discriminació principals”.

Hi va haver un gran consens en la consideració de la immigració xinesa com a factor dinamitzador de la internacionalització de les economies de les societats receptores. A més, alguns conferenciants van coincidir en destacar l’heterogeneïtat de la immigració xinesa, que depèn de la classe social i de la procedència (rural o urbana). Els participants van assenyalar que els projectes migratoris són molt diferents els uns dels altres, situació que es plasma en l’assentament de les ciutats xineses, sovint sense contacte entre si a les mateixes ciutats d’acollida.

Annette Bongardt, economista i investigadora especialista en estudis xinesos, va subratllar que existeix una gran varietat i quantitat d’associacions d’immigrants xinesos, algunes d’aquestes més enfocades en la relació exterior amb el seu país d’origen que vinculades al d’acollida.

El taller de debat va concloure amb algunes reflexions al voltant de la comercialització de la regularitat, de la influència del sistema Huko en la reproducció d’actituds adverses a l’empadronament dels xinesos a Espanya, de la importància de la llengua i de la tasca de mediadors socials com a instruments integradors de la comunitat xinesa a Europa.

>> Consulteu web del Fòrum Xina-Europa