Programes CIDOB - [16.05.2007]

“Les fortaleses de l’Iran poden convertir-se en els seus principals punts dèbils”

Mohammad-Reza Djalili, politòleg iranià especialista en Orient Mitjà i Àsia Central i professor associat a l’Institut d’Alts Estudis Internacionals de Ginebra, va afirmar que si pogués definir l’Iran en una sola paraula, seria “paradoxa”. Djalili va realitzar aquestes declaracions en una conferència organitzada a la Sala Jordi Maragall pel Programa Mediterrània i el Programa Àsia de la Fundació CIDOB, a més de Casa Árabe- Instituto Internacional de Estudios Árabes y del Mundo Musulmán, en què es van analitzar les fortaleses i debilitats de l’Iran com a potència regional.

El politòleg va subratllar que tot i que l’Iran estigui actualment molt present en els mitjans de comunicació, continua essent un país poc conegut. L’Iran és, alhora, un país amenaçador i amenaçat: amenaçador per ser una potència regional i pel seu programa nuclear; i amenaçat, per la presència nord-americana al golf Pèrsic, Turquia, Iraq, Afganistan i en diversos països d’Àsia Central.

Segons Djalili, igualment paradoxals són “les cinc fortaleses de l’Iran, que, al seu torn, poden convertir-se en els seus principals punts dèbils”. En primer lloc, la seva condició de país més antic de la regió, que hauria de ser positiu, ha convertit l’Iran en un país atrapat en la seva pròpia història.

El segon punt és la seva demografia, ja que l’Iran és un gran país tant per extensió com per capital humà. La població, uns 70 milions d’habitants, és jove i cada vegada més urbanitzada, i consta d’unes taxes de natalitat que s’acosten a la mitjana europea. L’altre cara de la moneda demogràfica de l’Iran és l’alt índex d’atur, la fuga de cervells i la creixent addicció a la droga dels joves.

Djalili va parlar en tercer lloc de la seva posició geogràfica, ja que l’Iran es troba a mig camí entre el món àrab, Turquia, l’Índia, Rússia i Àsia Central. Això li proporciona centralitat, encara que també l’envolta de focus d’inestabilitat.

El quart avantatge l’aporten els recursos energètics de què consta el país (l’Iran és el segon país mundial amb més reserves de petroli i gas). No obstant això, no disposa de la tecnologia per explotar aquestes reserves, ja que importa una part important de l’energia que consumeix i, a més, ha de subvencionar-la a preus iranians.

Finalment, el politòleg va destacar el “soft power”. Tot i que l’Iran, a través del xiisme i el discurs religiós, compta amb molta influència en altres països de la regió, aquesta estratègia és cada vegada menys popular entre la població.

Fred Halliday, professor de la London School of Economics i de l’Institut de Barcelona d’Estudis Internacionals, va acompanyar al Dr. Djalili en la tribuna, va analitzar la seva intervenció i va llançar nous elements de debat. Fred Halliday va destacar, entre d’altres aspectes, que molts analistes internacionals tendeixen a confondre il·lusió amb realitat quan auguren canvis polítics importants al país, en no tenir en compte que el dur règim actual pretén mantenir-se en el poder. A més, com a elit política i econòmica compta amb grans bases per aconseguir el seu propòsit, segons Halliday.

En el debat posterior, obert al nombrós públic assistent, es van abordar, entre d’altres temes, els seus vincles, històrics i actuals, amb Veneçuela, els interessos de l’Iran a Àsia Central i el seu acostament a la Xina, Rússia i l’Organització de Cooperació de Shanghai.

Van presentar l’acte Eduard Soler, coordinador del Programa Mediterrània de la Fundació CIDOB, i José Abu-Tarbush, coordinador general de Casa Árabe-Instituto Internacional de Estudios Árabes y del Mundo Musulmán. Abu-Tarbush va aprofitar l’ocasió per donar a conèixer aquest centre de recent creació, la vocació del qual és acostar a la societat espanyola temes d’actualitat i rellevància relacionats amb el món àrab i musulmà. Ambdós representants van destacar que aquest primer acte seria l’inici d’una fluida col·laboració entre les seves respectives institucions.

>> Per a més informació, consulteu invitació adjunta (pdf 206kB)