Programa Àsia - [20.09.2007]

“Hem de ser conscients que Afganistan és una missió a llarg termini”

“Per tal que no guanyi la frustració a l’Afganistan, hem de ser conscients que aquesta és una missió a llarg termini”. En aquests termes va plantejar Pablo Yuste, coordinador de l’Agència de Cooperació Internacional per a Afganistan del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació, el compromís d’Espanya i de la comunitat internacional en el país asiàtic durant el seminari Afganistan a debat, organitzat per la Fundació CIDOB, en col·laboració amb el Ministeri d’Afers Exteriors, l’Agencia Española de Cooperación Internacional (AECI) i Casa Àsia.

Amb l’objectiu d’analitzar la situació a l’Afganistan, amb especial atenció al paper que hi té Espanya i la comunitat internacional, el seminari va reunir destacats representants de l’acció exterior espanyola, alts funcionaris internacionals, exponents de la societat civil internacional i representants del Govern i de la societat afganesa.

Els participants van presentar alguns dels principals avenços que ha experimentat el país durant els últims cinc anys. Van destacar aspectes com la progressiva consolidació institucional, el manteniment del compromís internacional o la permanència del suport local, aquest últim un element clau que per als conferenciants cal tenir en compte sempre i sense el qual la presència internacional no seria possible.

Com a reptes més destacats, es va emfatitzar la necessitat d’avançar en la progressiva consolidació de les institucions i en la d’”afganitzar” en gran manera el procés; el protagonisme local de les Forces Armades és ja un fet remarcable. Així mateix, es va subratllar la necessitat de millorar el funcionament de les estructures estatals (destaca la nova missió de la Unió Europea per enfortir la policia) i la de potenciar la dimensió regional del treball amb l’Afganistan. Per a aconseguir-ho, els ponents van proposar potenciar el diàleg amb Pakistan, Iran, Xina, Rússia i amb els països d’Àsia Central. També es van tractar qüestions pendents, com la corrupció, la pobresa i la lluita contra el narcotràfic.

A més, es va proposar el nomenament d’un alt representant internacional que faci visible la missió política i civil al país. Segons van coincidir els ponents, aquesta nova figura ajudaria a mantenir les adhesions i faria més conscient a escala internacional i local la complexitat de la tasca que cal desenvolupar, que a més s’ha d’entendre de llarg termini, sense aixecar falses expectatives ni terminis irreals.

I, en l’aspecte militar, juntament amb la necessitat d’evitar les baixes civils en les accions armades contra els talibans, es va recalcar la interdependència entre seguretat i desenvolupament, fet per al qual constitueixen una referència els Equips de Reconstrucció Provincials (PRT). A més, es va assenyalar l’errada de visió en el desplegament internacional, en focalitzar-se en les institucions polítiques a l’inici de la intervenció, desatenent en part el bon funcionament de les estructures administratives, sense aconseguir un desarmament efectiu ni el desplegament de la Força Internacional d’Assistència a la Seguretat a l’Afganistan (ISAF) més enllà de Kabul.

En qualsevol cas, el representant especial de la UE, Francesc Vendrell, va desestimar l’autoritat moral de la major part d’estats europeus per emetre crítiques als Estats Units. Per a Vendrell, aquestes no estan al mateix nivell que l’assumpció de responsabilitats i de riscos, concentrats en les regions del sud del país en què sí que hi ha països com Estats Units, el Regne Unit, Canadà o Holanda. D’altra banda, Vendrell va recalcar que la situació és de conflicte, i no de post-conflicte, com de vegades es vol fer pensar.

D’altra banda, el periodista Ahmed Rashid va considerar una ingenuïtat voler minimitzar els riscos de la missió internacional, ja que no se li hauria de demanar a un exèrcit que es desplacés allà on no és necessari, de la mateixa manera que no es concep que uns bombers es neguin a acudir a un incendi, segons la comparació que el ponent va fer per representar el fracàs dels europeus en informar sobre el seu paper a l’Afganistan.

També es va afirmar que l’excessiva rotació del personal internacional és una dificultat afegida i es va subratllar que la responsabilitat final està en mans dels afganesos. En aquesta línia, les ponents procedents de l’Afganistan van afegir que la falta d’una estratègia global i l’escassa coordinació entre les diferents agències internacionals també constitueix un problema seriós i un risc de desànim per a la població.

Finalment, es van destacar importants avenços en les condicions de salut; es van exposar importants reptes per a la consecució de l’imperi de la llei i dels drets humans; es van detectar llacunes en el coneixement generalitzat dels seus principis i importants privacions en educació, justícia i sanitat; destaquen les dones, els nens i les persones amb discapacitat com els grups més vulnerables. Finalment, es van constatar avenços en la situació de la dona, pel que fa a la consciència dels seus drets, encara que es va denunciar la greu violència i desprotecció que persisteix al país asiàtic.

>> Consulteu programa complet (pdf 46kB)