Programa Àsia - [22.11.2007]

CIDOB aborda el debat nuclear en el Diàleg Orient-Occident

Shireen Mazari, directora de l’Institute of Strategic Studies d’Islamabad, va afirmar que “el règim internacional de no-proliferació nuclear necessita una aproximació no discriminatòria” durant la celebració de El Debat Nuclear, una sessió organitzada pel Programa Àsia de la Fundació CIDOB i Casa Àsia en el marc de la quarta edició del Diàleg Orient Occident, una trobada dedicada en aquesta ocasió a la seguretat humana.

Moderat per Charles Powell, sotsdirector d’Investigació i Anàlisi del Real Instituto Elcano, El Debat Nuclear va comptar a més amb la participació de Hong-Koo Lee, exprimer ministre de la República de Corea; William J. Perry, exsecretari de Defensa dels Estats Units; Hitoshi Tanaka, exministre adjunt d’Afers Exteriors del Japó; i Pere Vilanova, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona.

Aquesta sessió de debat va revifar el protagonisme d’un tema que condiciona intensament la política internacional, i va reflectir també algun dels seus paradigmes més rellevants, com el dilema permanent entre el principi d’igualtat i l’efectiva jerarquia de poder.

A la inauguració del programa de la sessió, Hong-Koo Lee, exprimer ministre de Corea, va afirmar que Corea del Nord podria aspirar a dotar-se d’armes atòmiques per contrarestar el desequilibri econòmic a la península. Lee va assegurar també que cal convèncer Corea del Nord perquè no opti per aquesta via. L’exprimer ministre coreà va destacar la importància a Pyongyang (Corea del Nord) del sentiment d’inseguretat respecte de la pervivència del seu sistema polític. Finalment, Lee va considerar una aportació positiva per a la pau mundial el fet que Xina hagi optat per integrar-se al mercat internacional.

Per la seva banda, Shireen Mazari va denunciar la instrumentalització de l’actual règim de no-proliferació contra certs països, particularment els islàmics, després de l’11 de setembre. En aquest marc, la directora de l’Institute of Strategic Studies d’Islamabad va estimar que els recents acords entre l’Índia i els Estats Units han desestabilitzat les relacions entre l’Índia i el Pakistan. A més, Mazari va proposar que s’inclogui l’Índia i el Pakistan en el Tractat de No-Proliferació, tot i que com a potències nuclears. D’altra banda, va considerar exagerada l’amenaça de l’ús d’armes nuclears per part de grups terroristes.

Aquest últim aspecte va ser rebatut per l’exsecretari de Defensa dels Estats Units, William J. Perry, el qual va demandar noves polítiques en el marc de l’ONU i va advocar per recuperar la visió d’un món lliure d’armes nuclears. Personalment implicat en el desmantellament de grans arsenals nuclears com el d’Ucraïna i en les reeixides negociacions inicials amb Corea del Nord, Perry va alertar del perill que suposaria que un grup terrorista aconseguís alguna de les desenes de milers d’armes nuclears existents. Per a Perry, aquest perill s’ha de situar al capdavant d’amenaces com el retorn a una nova Guerra Freda, els desastres naturals i l’ascens del fonamentalisme en el món islàmic.

Hitoshi Tanaka, exministre adjunt d’Afers Exteriors del Japó, es va referir novament a l’argument nuclear com a garantia per a la seguretat de Corea del Nord, país doblement amenaçat en ser considerat part de l’eix del mal per George W. Bush. Convençut que el Japó no entrarà en el dominó nuclear per romandre ben integrat en el sistema internacional, Tanaka va descriure com el desconeixement de l’exterior agreuja el temor nord-coreà.

L’exministre japonès va considerar que, per acabar amb aquest problema, cal resoldre la negativa percepció de la seguretat, aplicant polítiques comprensives i pacients. Tanaka també va reclamar que els Estats Units negociïn amb l’Iran, que al mateix temps hauria de guanyar-se la confiança internacional deixant de burlar l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica i desmentint que després del desenvolupament civil de l’energia nuclear podria existir la intenció de tenir molt a l’abast la ràpida producció de l’arma nuclear.

Finalment, Pere Vilanova, va creure necessari situar novament com a prioritat l’atenció a l’arma nuclear, i va recordar que, tot i que no s’utilitza, es desplega a gran escala i és plenament efectiva com a instrument polític. El catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona va repassar els elements de continuïtat i canvi en 60 anys d’armes nuclears.

D’altra banda, i, reprenent la qüestió plantejada per Mazari, Vilanova va considerar inherent al sistema internacional i al dret internacional, centrat en l’Estat-nació, la doble moral entre el principi d’igualtat i la jerarquia de poder, un paradigma que opera plenament en el règim de no-proliferació.

A falta d’una millor ordenació normativa internacional, Vilanova va estimar que calien arranjaments pragmàtics com la regionalització de les negociacions amb Corea del Nord. El catedràtic de la UB va considerar molt preocupant també el desmantellament del sistema vigent que podrien estar propiciant George W. Bush i Vladimir Putin amb la seva dialèctica armamentística i la seva lluita per mantenir quotes de poder en l’escena internacional.