Programa Amèrica Llatina - [25.05.2007]

Maras i bandes juvenils: dos móns diferents

“El fenomen de les bandes juvenils és completament diferent a cada país. Tot i que es tracti com un fenomen global, cada cas presenta peculiaritats tan precises que impossibiliten un tractament conjunt”. Aquesta és una de les principals conclusions a què van arribar diversos experts espanyols i llatinoamericans que van participar en el seminari Maras i bandes juvenils: dos móns diferents, organitzat pel Programa Amèrica Llatina de la Fundació CIDOB. En el seminari, celebrat a la sala Jordi Maragall, es va reflexionar entorn de les maras, que actuen de manera violenta en els països d’Amèrica Central, i la realitat de les bandes juvenils llatinoamericanes que existeixen en el context europeu.

Coordinat per Rafael Martínez, catedràtic de la Universitat de Barcelona, el seminari va comptar amb les ponències d’Ana Sofía Cardenal, de la Universitat Oberta de Catalunya; Rhina Cabezas, investigadora salvadorenca de la Universidad Complutense de Madrid; Carlos Mario Perea, investigador colombià vinculat a l’ITAM (Centro de Estudios Interamericanos de México); Juan Pablo Soriano, investigador mexicà de l’ITAM vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona; David Moya, de la Universitat de Barcelona; J.M. Lahosa, director dels serveis de prevenció de l’Ajuntament de Barcelona; Elsa Falkenburger, del Washington Office on Latin America; i Miguel López Corral, de la Secretaria d’Estat de Seguretat.

Durant el seminari els participants van descartar la relació entre les maras i les bandes juvenils de llatinoamericans d’Espanya. “Aquí l’element aglutinador és la desubicació i desarrelament que troba el jove que arriba a Europa”. A més a més, els ponents també van negar la identificació de les bandes juvenils llatinoamericanes com un entramat internacionalment organitzat, “malgrat l’existència d’un cert mimetisme de pautes, valors i estètica”.

Els conferenciants també van coincidir en situar com a causa principal per a la formació de les maras“la desigualtat econòmica i la no violència latent posterior a alguns conflictes bèl·lics”. Segons els ponents, els membres de les bandes a Amèrica Llatina “cerquen en el col·lectiu una identificació per enfrontar-se a un ells” (un rival que normalment sol ser una altra mara o les forces de seguretat).

Finalment, es va afirmar que “el model Barcelona de creació d’associacions culturals sobre la base d’aquestes bandes no acaba amb la possible violència de joves llatinoamericans”. No obstant això, els participants al seminari veuen en aquest model Barcelona “una sortida viable per a tots aquells que estan buscant un referent col·lectiu amb el qual es pugui vèncer la desubicació social”.

>> Consulteu programa complet (pdf 45kB)