Programa Amèrica Llatina - [11/12/2008]

II Trobada Convivència i Seguretat

La ciutat de Medellín ha acollit aquesta II Trobada sobre Convivència i Seguretat, denominada “Governs locals i sector privat, una aliança per la convivència i la seguretat ciutadana”. Continuació de la celebrada l’any passat a Barcelona, ha confirmat la necessitat d’unir esforços per crear un marc de trobada, de reflexió i de difusió en el tema de la convivència i la seguretat a les dues riberes de l’Atlàntic, tenint com a metodologia el diàleg entre governs locals i institucions públiques i privades.

Aquesta II Trobada ha reunit 24 especialistes vinguts d’Argentina, Mèxic, Costa Rica, Equador, Perú, Espanya i, evidentment, de Medellín; organitzada per la Fundació CIDOB, la Consultora Human, Casa Amèrica de Catalunya i l’Alcaldia de Medellín, ha comptat amb el suport de la Cambra de Comerç de Medellín per a Antioquia, l’Agència de Cooperació i Inversió de Medellín i l’Àrea Metropolitana (ACI), l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), la Diputació de Barcelona i el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID); ha tingut un total de 130 inscripcions per assistir a les seves sessions.

Els treballs s’han estructurat en quatre taules que pretenien: mostrar el “model Medellín”, exposant les experiències dels últims 20 anys a la ciutat; compartir diferents experiències de bones pràctiques, mostrant la perspectiva de les administracions públiques; una visió més acadèmica; i, finalment, la visió i inquietuds del sector privat en el compromís amb la seguretat ciutadana.

La ciutat on s’ha desenvolupat, Medellín, ha constituït un observatori “privilegiat” per parlar de convivència/seguretat, seguretat ciutadana/democràcia/seguretat, i llibertat/seguretat. Per aquesta raó, els treballs han començat precisament amb les experiències intersectorials de convivència ciutadana a Medellín els últims 20 anys, fent visibles la demostrada experiència d’aquesta ciutat en apostar per polítiques públiques en matèria de seguretat ciutadana, concebudes de manera integral, entreteixides amb actuacions en espais públics, redissenys urbanístics, programes d’acció social, basades en una participació ciutadana real, preventives i inclusives. En altres paraules, l’aposta per un model que ha aconseguit treure al carrer una societat oculta i amagada durant anys a causa de la por.

Molts són els temes sobre els quals s’ha debatut, i entre els quals cal destacar:

• Necessitat de polítiques públiques, enfront a la pertorbadora i inquietant absència d’aquestes en alguns països de la regió;
• L’aposta per una seguretat humana, que superi la tradicional, basada exclusivament en aspectes policíacs i militars, preventiva, integral (inclusió social, nova concepció i gestió dels espais públics…) i instrument de convivència, identificant sistemes d’alerta primerenca;
• Paper preeminent de les administracions locals, per la seva proximitat al ciutadà i responsables de l’espai en què sorgeixen i es desenvolupen aquestes polítiques; amb la reivindicació d’una nova redefinició de les competències en la matèria i, en tot cas, apressades per la necessitat d’una col·laboració intergovernamental més gran.
• Alerta permanent en el desenvolupament i concreció d’aquestes polítiques públiques per evitar els riscos de desfiguració i alteració dels seus fins inicials, i evitar la temptació regressiva consubstancial al binomi llibertat/seguretat.
• Paper fonamental de la participació ciutadana, com a element polític imprescindible però d’enorme transcendència pràctica, per involucrar tots els actors afectats en l’intercanvi d’inquietuds i aportacions, construcció de pactes socials de convivència que promogui el fet que la ciutadania s’apropiï d’aquestes polítiques i dels processos transformadors de tota mena que els són inherents.
• Negació rotunda de tota concepció i pràctica que fregui qualsevol possible violació dels drets humans. No són suficients els instruments policíacs i jurídics, encara que sí imprescindibles, però ajustats en els seus continguts, proporcionalitat i límits al respecte inqüestionable dels drets humans.

I, com s’ha posat de manifest en les diferents taules, cap d’aquests temes s’esgoten en les reflexions obertes en aquest fòrum, sinó que mereixen la col·laboració i l’intercanvi continuat en el temps d’inquietuds, idees i projectes.