Programa Mediterrània - [22/10/2007]
Oriol Costa va presentar a la Fundació CIDOB una investigació sobre els diferents marcs de cooperació internacional en temes mediambientals en l’àmbit mediterrani. Costa, que és investigador visitant a la Freie Universtät de Berlín i professor de Relacions Internacionals a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va participar en un taller de debat en el qual també van intervenir Rafael Grasa, professor de Relacions Internacionals de la UAB, i Louis Lemkow, director de l’ICTA de la UAB.
Costa va defensar que s’està produint una convergència entre el sistema de cooperació lligat a les Nacions Unides (el denominat Sistema de Barcelona, en vigor des del 1975) i el marc de cooperació liderat per la Unió Europea (la dimensió mediambiental del Procés de Barcelona, que data del 1995).
En aquesta investigació, que combina aportacions teòriques i conceptuals tant de les Relacions Internacionals com de les Ciències Ambientals, s’identifiquen motius diferents que poden explicar l’evolució convergent dels dos marcs de cooperació mediambiental a la regió mediterrània. Entre altres aspectes, Costa va analitzar la situació actual en termes de règims internacionals, divisió de tasques i també de jocs de poder.
També es va assenyalar que a escala conceptual i de prioritats, l’objectiu de descontaminar el mar Mediterrani per a l’any 2020 reflecteix un retorn a pautes anteriors al 1975. D’altra banda, es va consensuar que, després de l’intent de realçar aquestes qüestions en l’agenda euromediterrània, hi pot haver la intenció de justificar l’existència del mateix marc de cooperació euromediterrani.
A continuació, Rafael Grasa va insistir en aspectes de tipus metodològic i teòric i va suggerir algunes pistes per enriquir la investigació. Entre d’altres, va introduir el factor de la política exterior francesa, l’existència o no de comunitats epistèmiques o la necessitat de comparar la situació a la Mediterrània amb altres realitats com la bàltica.
D’altra banda, Louis Lemkow va suggerir la necessitat de destacar la importància dels processos ambientals i socials, insistint en els vincles entre medi ambient, desenvolupament i desigualtats. També va apuntar que mentre que alguns marcs de cooperació han pecat d’una excessiva politització, en altres el component polític ha estat massa absent.
En el torn de debat amb el públic es va parlar sobre quin marc ofereix més incentius per portar a terme les reformes en l’àmbit legislatiu que la situació de degradació mediambiental demana. Així mateix, es va abordar el paper que es pot tenir des de Catalunya i Espanya per generar debat i noves idees en aquest camp i la necessitat que la cooperació es produeixi a múltiples nivells i que aquesta trobi els marcs adequats de cooperació i coherència.