Programa Mediterrània - [29/11/2007]

La lògica burocràtica s’imposa en el finançament euromediterrani

“Massa sovint, la lògica burocràtica s’imposa sobre la política en el finançament euromediterrani”. Michal Natorski, professor de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre de l’Observatori de Política Exterior Europea, va presentar a la Fundació CIDOB una investigació titulada L’impacte del Programa MEDA al Marroc: resultats, experiències i tendències.

Després de descriure quants fons i de quin tipus s’havien pressupostat i executat al Marroc, Natorski va assenyalar alguns elements que expliquen per què el seu impacte ha estat menor de l’esperat: diferents marcs d’actuació amb prioritats diferents, lentitud en el procés de presa de decisions en el si de la UE o inexistent condicionalitat política.

Amb tot, l’investigador va assenyalar també algunes experiències positives, encara que de difícil quantificació, com l’impacte a través de la socialització en mètodes de planificació o algunes experiències concretes, com un ampli programa en l’àmbit de la qualitat dels productes.

Natorski va assenyalar també que existeixen greus carències d’accés a la informació per a l’estudi del Marroc i, en general, del finançament euromediterrani. El Marroc, considerat un dels principals països beneficiats pels fons MEDA, va ser objecte d’una anàlisi específica.

D’altra banda, el professor de Relacions Internacionals de la UAB va assegurar que els diferents programes de finançament euromediterrani han experimentat una evolució desigual, tant pel que fa a la distribució geogràfica com les seves partides temàtiques. L’investigador va insistir que s’havia incrementat significativament la quantitat destinada a ajuda estructural, és a dir, aquella que es destina directament als pressupostos dels estats socis.

Finalment, Natorski va assenyalar que després de la posada en marxa de la Política Europea de Veïnatge es compta amb la creació d’un nou instrument financer (ENPI, en les seves sigles angleses). Es va subratllar que les dotacions pressupostàries previstes cap als països de l’Europa Oriental augmentarien de manera més significativa que les dotacions dirigides als països mediterranis. No obstant això, Natorski va opinar que moltes de les disfuncions en l’execució dels fons MEDA es mantindrien amb l’ENPI.

A continuació, Iván Martín, coordinador del fòrum socioeconòmic de Casa Árabe, va elogiar l’esforç realitzat en la investigació, sobretot, per les dificultats d’accés a la informació necessària. Martín, que va considerar arriscat abordar les qüestions d’impacte a través de fonts documentals, va assenyalar que el principal valor afegit d’aquesta investigació radica en l’estudi dels processos de presa de decisió i d’implementació. Va recordar, tanmateix, que no s’ha oblidar que els fons MEDA havien de contribuir a aconseguir els resultats del Procés de Barcelona i que els fets demostraven clarament que s’estava lluny d’aquest escenari. Martín va insistir en el fet que potser existeixi un llindar d’eficàcia mínima per sota del qual els fons destinats no suposen un incentiu suficient.

L’economista va recordar que la UE només destinava quatre euros per persona i any als països mediterranis, xifra insuficient per afrontar els reptes d’aquesta regió. Finalment, Martín va discrepar de l’anàlisi de Natorski respecte del canvi que podria suposar l’entrada en funcionament de l’ENPI. Per a Martín, aquest podria representar un salt qualitatiu en matèria de convergència normativa i en el camp de la cooperació transfronterera.

A continuació es va obrir un debat en què van intervenir Laia Carbonell, assistent del Programa Mediterrània de la Fundació CIDOB, i que es va preguntar com es podria analitzar la capacitat d’absorció dels països socis. Paqui Santonja, responsable de Cooperació Euromediterrània, i Laura Alcoverro, de la Secretaria de Relacions Exteriors de la Generalitat, van insistir sobre el paper dels ens locals. Carla Canal, de la Asociación Socio Cultural Ibn Batuta, va assenyalar que el treball de camp permet observar el desigual impacte de la cooperació europea al Marroc i que hi ha una notable diferència entre el món rural i l’urbà. Finalment, Eduard Soler, coordinador del Programa Mediterrània de la Fundació CIDOB, va assenyalar que les disfuncions de la cooperació euromediterrània poden reforçar el paper d’altres actors, especialment el d’Estats Units, la cooperació del qual a la regió és molt més àgil.

---