Programa Mediterrània - [21/12/2006]

Alonso exclou l'unilateralisme com a forma d'actuació a la Mediterrània

El ministre de Defensa espanyol va participar en el V Seminari Internacional sobre Seguretat i Defensa a la Mediterrània organitzat anualment per la Fundació CIDOB i la Direcció General de Relacions Institucionals del Ministeri de Defensa al Palau de Pedralbes. José Antonio Alonso va emfatitzar la importància del fet que les qüestions sobre seguretat i defensa de la Mediterrània s'abordin de manera multilateral, recordant l'Estratègia Europea de Seguretat, també anomenada Document Solana (2003). “Reafirmem el nostre convenciment sobre el fracàs de les accions unilaterals en assumptes de seguretat i defensa. Apostem pel multilateralisme, ja que cap país pot afrontar en solitari accions de defensa que persegueixin un món més just i més unit”.

Alonso també va destacar els reptes als quals s'enfronta l'Associació Euromediterrània, després de complir-se els deu primers anys del Procés de Barcelona. El ministre de Defensa va advertir de les “conseqüències negatives que per a les dues ribes tindria viure d'esquena, enfrontats o amb relacions no respectuoses o equilibrades”, ja que la Mediterrània és un tot interrelacional i “és impossible compartimentar els assumptes de pau i seguretat per motius geogràfics”. A més, Alonso també va definir el paper que ha de tenir Espanya a l'escenari mediterrani. “Cal treballar en aquesta zona estratègicament tan important per a nosaltres i, en general, per al món en el qual vivim”.

Entre alguns dels seus objectius, el seminari es va constituir com una plataforma d'acció comuna per revisar i aportar propostes sobre el paper de la Unió Europea en la gestió i prevenció de conflictes. Alonso creu que la UE necessita temps. “Europa no està en crisis, sinó en obres. També vivim en un nou món en obres i cal construir-lo pas a pas”.

ELS ALTRES PARTICIPANTS

En la seva cinquena edició, i continuant la línia de les anteriors, aquest seminari es va convertir en una plataforma per informar als presents de les principals accions en matèria de seguretat i defensa desenvolupades per diversos actors. Així, l'ambaixador Pablo Benavides va repassar les accions empreses pel diàleg mediterrani de l'OTAN. Per la seva part, el contraalmirall francès Jean François Coustillière va fer el mateix amb el 5 + 5. Al seu torn, l'ambaixador Màxim Cajal va presentar una iniciativa més recent, l'Aliança de Civilitzacions. A més, l'acadèmic belga Sven Biscop va fer un balanç de les limitacions i capacitats de la PESD (Política Exterior i de Seguretat Comuna). I, finalment, les novetats del Procés de Barcelona van ser abordades pel director general de Política de Defensa, Rafael Dezcallar i per l'ambaixador Juan Prat.

Com a novetat, aquest seminari va aportar un espai a actors de terreny, perquè poguessin compartir amb els representants governamentals, acadèmics i membres de la societat civil les seves experiències de cooperació en escenaris tan diferents com Bòsnia, Palestina i Líban. L'acadèmica turca Pinar Bilgin, que va intentar reconciliar teoria i pràctica, va proposar la creació d'un concepte comú de seguretat a la Mediterrània, fonamentat en l'existència d'unes inseguretats compartides.

TREBALL EN GRUPS

En aquesta edició també es va incorporar una dimensió de treball en comitè. Dividits en tres grups, els assistents van debatre sobre energia, cooperació en control de fluxos migratoris i governança, tres reptes urgents per a la seguretat multidimensional de la Mediterrània.

Sobre la qüestió energètica, es va concloure que si la UE s'havia fonamentat en la necessitat de posar en comú l'acer i el carbó, la integració de la Mediterrània podria fer-se d'acord amb dos recursos escassos: l'aigua i l'energia.

A més, es van analitzar les possibilitats de cooperació en el marc de Frontex, subratllant les causes profundes d'uns moviments humans que no només desborden l'àrea mediterrània, sinó que enfonsen les seves arrels en el cor del continent africà i asiàtic.

Finalment, es va discutir sobre l'abast del concepte de governança i del seu llaç amb la promoció democràtica i el respecte dels drets humans, ressaltant algunes de les assignatures pendents a la regió com la reforma del sector de seguretat o el paper dels mitjans de comunicació.

El seminari va comptar amb més de 150 experts civils i militars, acadèmics i representants governamentals, procedents de països europeus, de la Mediterrània i de l'OTAN (CONSULTEU PROGRAMA) (pdf 52kB) . Aquest acte reprèn un espai de diàleg per discutir i afavorir l'adopció d'estratègies de cooperació, arran d'una iniciativa que va néixer el 2002 entre la Fundació CIDOB i el Ministeri espanyol de Defensa, en el marc de la presidència espanyola de la Unió Europea.

Com va afirmar Narcís Serra, president de la Fundació CIDOB, “el seminari neix amb la voluntat de consolidar-se com un marc d'informació, reflexió i debat ineludible per a la seguretat a la Mediterrània”. I, en paraules de Celia Abenza, directora general de Relacions Internacionals del Ministeri de Defensa, la trobada va ser “un èxit”.

---